dimecres, 27 de febrer de 2008

Estratègies sindicals

Una estratègia sindical consisteix en pensar que aquelles escoles en les que els mestres que hi treballen assumeixen la seva responsabilitat i, potser, fan més hores que les que els hi pertocarien (de permanència en el centre), solucionen un problema al Departament d’Educació i, d’aquesta manera, l‘administració mai posarà els recursos que es necessiten. Són molts els mestres que interpreten avui que el contracte que tenim amb l'administració de 37'5 h. és d'una gran ambigüïtat quan situa les 30 de permanència en el centre i les 7,5 h de dedicació, sense "control".

Penso que és equivocat pensar que canviarem la situació actual, augmentaran els recursos i el recolzament humà en els centres si els mestres continuem complint només amb els mínims que se’ns assenyalen. I no podem culpabilitzar a les escoles i els mestres que destinen aquest temps necessari i imprescindible de la manca d’inversions del Departament a l’escola.

El compliment mínim de la norma, de l’horari... no porta a uns majors recursos sinó a una situació que també tolera el Departament d’Educació. Els sindicats s’equivoquen pensant que aquesta pràctica portarà la solució de res, ni cap augment de recursos humans. Els recursos vindran de deixar en evidència la necessitat d’aquests recursos. Aquesta evidència només l'aconseguirem practicant-la.

1 comentari:

Anònim ha dit...

A vegades tinc la sensació d'estar veient un partit de pilotes quan sento els arguments que es passen entre els sindicats i el Departament. Sí, és cert que el paper que han jugat els sindicats al llarg de la història ha suposat guanys bàsics i justos en qualitat de vida per als treballadors. Sort de la seva lluita. Actualment, però, quan sento algunes reivindicacions sindicals, no sé si fan referència al món del metall, el tèxtil... o de l'escola. És com si oblidessin que la nostra matèria primera de treball són les criatures, que no cotitzen en borsa ni se'ls pot aplicar l'augment de l'IPC anual... Com se'ls pot ajudar a enfocar la mirada als sindicats, per tal de no quedar-se atrapats amb punts de vista que en ocasions sembla que només apuntin als purs drets dels mestres com a assalariats productors? En una mateixa cinta de producció, homogenis, tots igualets, i pobre del que es desmarqui: serà mirat com a mal company, potser? D'anar en contra dels drets que el Departament ha de reconeixer-nos? Una bona pràctica educativa -com un bon pastís, una bona novel.la...- demana temps i dedicació (i il.lusió, i ganes…). La lluita de les reivindicacions no crec que la guanyi la pressió generada per una implicació de mínims, sinó la força de l'evidència de la qualitat, qualitat que demana la necessitat de més inversions en temps i recursos humans.
Núria