dimarts, 7 de setembre de 2010

El boicot a les colònies, novament,. i les propostes reivindicatives

A l'entrada "Tornem-hi amb el boicot a les colònies" hi ha dos comentaris que crec val la pena comentar. En un d'ells el seu autor ens planteja

Com podriem fer obrir els ulls els mestres que s'han acollit a aquesta reinvindicació perque s'adonessin de tot el mal que estan fent a gent que res té que veure amb el govern ni amb el Sr. Maragall...????

Si el món de les colònies i activitats cau aquest any, serà difícil que es torni a aixecar.



Ja tenim altres exemples històrics d'altres situacions semblants. Sembla que si que hi ha un sector que quan veu que no hi ha manera de canviar les coses, les mesures que es proposen van en perjudici de la mateixa escola. Als anys vuitanta ja van entrar en crisi aquestes activitats -i les escoles d'estiu- com a protesta pel poc cas que el Ministeri d'Educació feia a les reivindicacions dels mestres. Després la situació va anar canviant i ens vam adonar que suprimint factors de qualitat (les colònies, les escoles d'estiu) els únics perjudicats eren les escoles...

És difícil buscar alternatives. Sóm un col.lectiu molt divers i que té interessos diferents. A la majoria ens uneix una estimació de la nostra feina, però després hi ha també una minoria que es mou per altres interessos molt corporatius.

En una altra entrada he plantejat protestar per aquesta manca de recolzament de l'administració educativa fent des de l'escola un boicot a la paperassa administrativa que ofega les escoles i que no té cap utilitat pel seu bon funcionament. Però no hi ha gaires escoles disposades a fer-ho.

Mentrestant hem d'anar treballant, escola per escola, junts, famílies i professorat per fer petits avenços sense deixar de reivindicar plegats la qualitat de la nostra educació. A cada escola podem fer-ho si hi ha bona voluntat per totes les parts. Si els mestres estan disposats a compartir projecte i les famílies a implicar-s'hi i a recolzar la qualitat de l'educació. I en aquest moment el seu recolzament és clau per aconseguir que s'acabin les àmplies i sel.lectives retallades que ens estan aplicant i realment tinguem una administració que aposta pel futur del país, que passa, naturalment, per la seva educació.

Qualsevol fet que ens allunya com a col.lectius va en perjudici de tothom, en definitiva, els perjudicats són els infants, nois i noies de les nostres escoles. Per ells val la pena treballar plegats, sense recels i amb confiança.

Em temo, que no canviarem aquestes posicions radicals a curt termini. Hi ha massa recel i desconfiança entre administració i professorat. Ens cal molta feina de formigueta a cada centre educatiu per anar construint un entramat de relacions entre famílies i mestres, que representi una manera positiva d'entendre i viure l'escola. Un entramat que hauria de fer possible accions que no ens perjudiquin i que signifiquin una alerta el màxim de clara per a l'administració i que manifestin que l'educació ens importa i ens interessa.

També ens cal una administració sensible a les situacions que no ajuden a crear un bon clima d'escola i que no atiï indirectament el desacord i l'enfrontament. I això també és un desig que, en aquests moments, tenim en el calaix de les utopies.