dimarts, 28 de setembre de 2010

Escola inclusiva

Darrerament aquest concepte d'escola inclusiva està molt present quan parlem d'educació. Una mestra ens diu, "ah! sou escola inclusiva!" quan li expliquem que l'atenció als alumnes, a la seva diversitat, a les seves necessitats específiques, no passa per les solucions estereotipades de treure'ls de l'aula i que el tutor estigui tranquil.

Fer una escola inclusiva, és fer en la pràctica una escola pública, és a dir, una escola de tots i per a tots. Em vaig escandalitzar fa un parell d'anys quan vaig llegir una ponència en un Congrés sobre fracàs escolar. La ponència la presentava un director d'una coneguda escola privada de Barcelona en la que explicava el que feien i deixaven de fer per combatre el fracàs escolar. Clar que s'oblidava explicar com a la seva escola van soleccionant el seu alumnat amb filtres econòmics, ideològics i d'altres més subtils que ja he explicat en aquest bloc: "el seu fill estarà més ben atès a l'escola pública" o "a l'escola pública tenen recursos per atendre la diversitat". Això si que és fer una escola inclusiva!


És evident que per opció, per mandat i per convicció, l'escola pública atèn la diversitat, vol ser l'escola de tots i per a tots i intenta atendre la diversitat de necessitats de tots i cadascun dels seus alumnes. Això és evident, és una pràctica quotidiana i acceptada per tothom. Fer-ho fins a les darreres conseqüències és fer una escola inclusiva. Però no solament per les raons que hem dit abans: també perquè treballar en aquesta línia en una escola, és la millor contribució que podem fer per ocnstruir una societat inclusiva. Separar els infants per raons econòmiques, de classe social, culturals, ideològiques.... només contribueix a reforçar la idea de separació, fragmentació i no inclusivitat... al conjunt de la societat. Aquest és el drama.

Els aprenentatges que l'alumnat fa en una escola inclusiva el poden ajudar durant tota la vida. Com als alumnes de les aules de tercer que la setmana passada discutien la diferència entre viure i conviure i arribàven a la conclusió de que volien conviure i aprendre a fer-ho i que, això, era molt important.

No està gens clar que ho faci amb els recursos necessaris. Aquest és el drama. Cal una actuació urgent per reclamar aquests recursos ja que sinó aquest concepte serà un concepte buit i sense sentit. L'atenció a l'alumnat s'ha de fer amb tots els recursos necessaris.Les comunitats educatives han d'entendre que amb els temes de personal és on es juga la qualitat. Hem de deixar de banda d'una vegada per totes altres debats molt estèrils i que només enfronten els diversos sectors i desvien l'atenció prioritària. .

No podem pretendre sostenir la qualitat de l'escola pública només en base a aplicar més criteris de racionalització tècnica als horaris, al personal o a l'organització. Fa anys que ho fem i el marge d'actuació cada vegada és més petit. Ens cal un canvi de polítiques educatives i que l'administració assumeixi que la inversió en educació és de les poques que poden contribuir a canviar el futur econòmic, social i polític d'un país. Aquesta inversió és una de les condicions per aconseguir aquesta inclusivitat.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu Joan, i molt contenta de saber que l'escola es construeix amb aquests principis i aquests valors dins les seves entranyes, i manté en la seva manera de fer una gran coherència amb ells.
Gràcies pel vostre esforç i entusiasme.

Judit Pertiñez