dissabte, 15 d’octubre de 2011

El vestit nou de l'emperador (conte surrealista)

Hi havia una vegada un emperador que dictava normes. Vestia la nuesa d'un nou vestit.

Alguns directors generals, inspectors,súbdits fins i tot, alertaven de la improcedència de les normes....Però no a ell, sinó en l'intimitat de converses que mai constaven en acta.

També és cert que algun cap, director general i subdit era més mormativitzador que el propi emperador, la qual cosa provocava sorpreses i  estranyesa.

L'emperador nu. El cap negant l'evidència i normativitant l'acompliment de la norma. Potser també anava nu.

Els súbdits, al final,  despulllats i incapacitats de vestir-se tal com havien previst al principi.

Soportant la nuesa dels altres, impotents:  subdits aficionats hipotecant el seu futur.

I un emperador dalt de l'imperi, amb la certesa de la veritat, com tots els emperadors, proclamava la nuesa dels nous vestits en forma de norma.