dimarts, 11 d’octubre de 2011

És hora de dir i defensar el què pensem

Va ser Solchaga que en els anys vuitanta va intentar desmuntar qualsevol intent de canvi amb aquella frase tant poc afortunada: només hi ha una única política econòmica possible. Presentava les credencials d'un pragmatisme desmobilitzador que s'ha instal·lat en molts sectors de la societat. Amb tanta força que resulta cada vegada més difícil defensar allò que ens sembla evident. I som capaços de negar moltes evidències i negar algunes propostes de noves vies, atrapats en aquesta fatalitat dels fets.

Encara que sembli que, en l'actualitat, el que pensem els que estem a l'escola no té cap mena de valor i ningú ens farà cas, crec que precisament per la situació que tenim, més que mai, es fa necessari que se senti la nostra veu. Per exemple, que hi ha crisi econòmica ningú ho nega... però que els recursos estan en algun lloc, no ens ho pot negar ningú tampoc.

En el terreny més pedagògic, hi ha pràctiques, propostes, mesures... que han estat reflexionades amb profunditat per equips de mestres. Fem-les públiques. Defensem-les encara que no compleixin la norma. Siguem conseqüents amb les nostres reflexions i amb la nostra professionalitat. No pensem que "només hi ha una manera de fer les coses" i que aquesta és la vàlida.

És hora de dir i defensar el què pensem i el què volem. Encara que sembli que ningú ens escolta o que la nostra proposta es perdrà en un carreró sense sortida.

Fem-ho per responsabilitat i professionalitat i no ens conformem amb les anàlisis que desqualifiquen tot intent de canviar per millorar. Ens ho demanen els infants de cada escola.