dimarts, 15 de juny de 2010

Avaluació a la primària

Davant dels resultats de les proves avaluatives que s'han donat a conéixer parcialment aquesta stemana, Albert Sáez de el Periódico, publica un article titulat "Falta disciplina" del qual subratllem el següent paràgraf.

L'escola ha de prendre mesures correctores. En part ja ho ha fet. Establir aquestes proves de nivell ja n'és una. També ho és concentrar una quantitat més alta d'hores del currículum obligatori en matemàtiques i en llengua. Però els mestres no eradicaran el problema sense comptar amb el suport de la resta de la societat, començant pels pares. El nostre sistema educatiu ha comès alguns errors greus però també ha estat víctima dels excessos d'unes generacions que en nom de l'antiautoritarisme ens hem carregat també l'autoritat. Les faltes d'ortografia o els errors aritmètics responen en moltes ocasions a la indisciplina, no sols al desconeixement o la immaduresa. I la disciplina només s'adquireix quan es topa amb l'autoritat, exercida de manera respectuosa i democràtica però implacable.

Valdria la pena reflexionar sobre aquestes paraules i la resta de l'article. Si d'alguna cosa serveixen aquestes avaluacions és que fan possible que reflexionem sobre el què ens passa i què podem fer per millorar.

Tanmateix insisteixo en un fet que crec és molt important. Hem de desconfiar amb els resultats d'avaluacions que mostren molts canvis d'un any a un altre. Les millores no es poden atribuir a mesures correctores aplicades pels centres en un any -pràcticament amb sis mesos. Si la cosa fos tant fàcil crec que faria temps que no parlaríem de fracàs escolar. Malauradament o no, millorar l'educació és una feina lenta i a mig o llarg termini. Una bona avaluació ens pot indicar on estan els punts febles. Però repetir any rera any aquestes avaluacions no ens porten més que nerviosisme, dades molt semblants, confusions alhora d'analitzar les dades i poca tranquil.litat per prendre les mesures que calguin amb serenor.

Tampoc no és qüestió de fer més hores de llengua i matemàtiques. Aquí ens tornem a equivocar. Els que tenim experiència amb el que passa realment a l'aula, sabem que les millores en algunes àrees d'aprenentatge no s'aconsegueixen sumant hores al currículum sinó introduint millores en les metodologies, en el treball a l'aula, en la planificació i la implicació de l'alumnat. I tot això no depèn de tenir més hores de llengua i de matemàtiques. Jo, particularment, crec que al currículum de l'escola hi hauria d'haver una reducció del 70% de les hores específiques dedicades a aquestes àrees d'aprenentatge. Així entendríem clarament el seu valor instrumental i, segurament, canviaria radicalment el tractament i la metodologia que tenen en l'actual currículum de l'educació obligatòria.

És problema de més disciplina? Potser si. També de més esforç, és clar. Però com bé assenyala el sr. Saez en aquest cas, això no es pot fer en un context social en el qual la disciplina no és un valor gaire assumit -la problemàtica dels límits és un aspecte molt present en els debats i reflexions entre famílies- i l'esforç cada vegada és més difícil de justificar a l'escola, si des de la societat l'únic que valorem és tot allò que s'aconsegueix sense esforç i de la forma més fàcil i ràpida.

Ara, em sembla una gosadia molt gran , relacionar les faltes d'ortografia amb la indisciplina present a l'escola i/o a la societat. En aquest cas, em sona aquesta valoració a les que es feien des de qualsevol àmbit de la societat i no precisament el sanitari, amb la famosa grip A. Sr. Saez, "Zapatero a tus zapatos". Deixi als mestres competències i autonomia i recursos per resoldre aquests problemes i no proposi tant alegrement aquestes relacions que, com a minim són equívoques, aporten confusió i no aclareixen el diagnòstic.

Cal molta implicació social, és clar. I el Departament d'Educació ha de fugir del curt termini i pensar que les millores han de ser sostenibles en el temps, no efímeres per tal de cobrir una estadística electoral. Mentre els nostres administradors no tinguin una mica més de perspectiva, treballin a mig termini, i busquin la profunditat en els diagnòstics i en les propostes de millora, continuarem donant bandades d'una banda a l'altra.

I a l'igual que el setembre és el mes dels fascicles i les col.leccions, ens haurem d'acostumar a que el mes de maig i de juny sigui el temps de les estadístiques i les avaluacions, amb petits canvis cada any, però igual de decebedores que sempre.

1 comentari:

Anònim ha dit...

M’entristeix llegir articles de comentaristes de l’actualitat que s’atreveixen a opinar i diagnosticar-ho tot amb una simplicitat increïble, especialment si fan reduccionisme fàcil amb els temes d’educació. L’educació d’un país parla directament de la salut del país: salut en termes d’evolució cívica, de capacitat de reflexió i d’autoanàlisi, de l’honradesa i el nivell de desenvolupament humà, podríem dir. Simplificar les possibles solucions als problemes educatius a píndoles màgiques com canviar el calendari escolar, o quantificar i sistematitzar de manera obssessiva les avaluacions, ens parlen de la reducció de mires i del gran desconeixement de la realitat educativa que pateix qui mana i decideix com gestionar els recursos. I si els comentaristes de l’actualitat s’ho empassen, vol dir que cauen de quatre potes en el miratge fàcil. Li vull demanar al senyor Sàez respecte, si més no, respecte pel sincer sentiment d’impotència que patim molts homes i dones que creiem que els nens i les nenes d’aquest país tenen el dret a una educació de qualitat, i que els homes i les dones que governen aquest país tenen l’obligació de vetllar-lo. La inversió en educació és l’autèntica inversió en un futur millor. Els nostres infants s’ho mereixen.
Bona nit i bon descans...

Núria