dijous, 17 de juny de 2010

Final de curs: com un aiguamarina

Llegeixo aquest poema de Josep Maria de Sagarra en una pàgina de Clowns.



L'havia llegit fa temps i el trobo sensacional. El recordo amb música de Ramon Muntaner. Tendre, sensible, suggerent... Un amor com una aiguamarina... La senzillesa de viure i de ser feliç amb les petites coses que ens envolten en el dia a dia. No resisteixo la còpia. Aquí el teniu i us l'ofereixo. I la pàgina on està ubicat no té desperdici. Ah, els pallassos!

Aiguamarina

Voldria ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem
i en la fusta de l'escàlem.

I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i el teu amor, transparent
com una aiguamarina.


Josep Maria de Sagarra


En aquests dies de final de curs, plens d'emocions, de comiats d'adéus no volguts, però inevitables, estimem aquests moments que ens porten l'emocio del a reveure. Adéu de mestres, adéu d'alguns nois i noies i famílies que busquen altres entorns per seguir buscant la plenitud de la vida o la felicitat.

Demà coneixerem les noves famílies i alguns nous mestres. És la festa del comiat i de l'acollida. L'escola, per una tarda, bullirà com la coassola en forn, com deia Ausiàs Marc. Nosaltres començarem a tancar un curs que ha estat, malgrat tot, ple d'experiències riques i emocionants. I no ens deixarem endur pel pessimisme ni per les estadístiques, ni per les avaluacions oficials.

Sabem i ho intentem demostrar cada dia, que l'educació és un espai de felicitat, aprenentatge i emancipació. I en aquesta escomesa estem i seguim compromesos.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Mira que fa anys que bellugo, i tanco cursos, i no m'abandona el pessigolleix a la panxa... Senyal que som ben vius, oi?
Ah, i porto una aiguamarina en anell de dit..
Bona nit i bon descans,
Núria

Oriol Carcellé Bayona ha dit...

Només donar-vos les gràcies per l'acollida que ens heu donat a les noves famílies. Realment va ser una tarda magnífica. Tenim gravada la cara de felicitat del nostre fill.

Creiem que és una gran ajuda per a les noves famílies, haver passat aquests moments d'alegria, ja que d'aquesta manera els nostres fills no arribaran al Setembre a un lloc gran i desconegut.

Gràcies i fins aviat!