dijous, 10 de juny de 2010

A voltes amb la crisi

Dijous passat vaga a la funció pública per la retallada dels sous dels funcionaris. A la nostra escola no vam fer vaga tot i estar en desacord amb una part important de les polítiques de la conselleria d'educació. Per raons diverses que van des de qüestions personals, a la viabilitat de la protesta, passant per la poca oportunitat d'unes dates... Hi va haver motius de tota mena.

Però tothom coincideix que la situació és greu. I no precisament la retallada, sinó pel conjunt de la situació econòmica i les suposades mesures de l'administració per solventar aquesta crisi.

No sabem si s'han parat a pensar -els nostres administradors- en les conseqüències de les retallades en l'àmbit educatiu. Ho dubto, sincerament, ja que si ho han pensat, la cosa seria de jutjat de guàrdia.

L'educació necessita encara, a més d'un canvi en profunditat de les polítiques educatives, una forta inversió. Si els dubtes sobre un canvi real i qualitatiu de política educativa planen sobre el nostre país, les retallades sobre un servei públic essencial com és l'escola, pinten un futur una mica pessimista.

I com sempre, qui en sortirà perjudicat seran els sectors més necessitats. Si no hi ha prou recursos per atendre la diversitat, si disminueixen els suports als centres educatius, si hi ha retallades en les plantilles... tornarà a recaure sobre el professorat (que amb excepcions tampoc està molt motivat, i amb la retallada de sous encara menys)les possibilitats de millora l'escola i l'educació. I les situacions més problemàtiques se'n ressentiran.

Com deia fa dies un comentarista, "se'ns pixen a sobre i ens fan creure que plou". Qui es creu que per sortir de la crisi cal retallar les inversions en educació? Els que s'omplen la boca de models d'excel.lència, però que amb les seves actuacions augmenten dia a dia les desigualtats? De quina crisi sortirem sinó invertim precisament en l'únic capital que té futur?

Caminant cap a casa he vist desenes de banderoles d'una campanya de l'ajuntament de Barcelona per explicar-nos que canvien el model de semàfors. Són més sostenibles, ens expliquen. Però per quina raó cal fer una campanya publicitària? Podríem fer una llista de les despeses absolutament innecessàries que fan les administracions en el nostre país? Per denunciar tanta hipocresia i mala gestió dels recursos que finaciem, dia a dia, una immensa majoria de ciutadans.