dissabte, 5 de juny de 2010

Final de curs

El final de curs xucla, xucla... Avaluacions, dels alumnes, nostra, diagnòstica, prescriptiva... dels inspectors, dels mestres. Memòries, recull de dades, satisfacció de les famílies, acollida, matricula, nous mestres, noves famílies, nous nens i nenes. Festa de fi de curs.

A les aules tanquem un curs que ha estat molt fèrtil. I ja estem pensant, abans de tancar-lo del tot, com l'obrirem el setembre vinent recordant que, al començament de curs, no tindrem ni temps de respirar.

El camí per fer una escola pública de qualitat i per a tothom. És un camí engrescador, ple de moments difícils i de decisions que cal prendre. Però amb una satisfacció constant de veure com els nens i nenes, els nois i noies de l'escola van avançant, superant moments complicats, de vegades situacions externes no volgudes, patint també amb les seves famílies situacions complexes. Però amb la riquesa que dóna la vida i la nostra societat, i sabent que, a més d'aprendre molts coneixements, un d'ells i molt important és aprendre a viure junts.

I no s'hi val a fer-ho seleccionant l'alumnat, o recomanant que "el seu fill/a l'atendran millor a l'escola pública". Quan algú des de l'escola privada sostinguda amb fons públics diu això d'un alumne seu, diu una veritat i una hipocresia a la vegada. Una veritat ja que probablement a l'escola pública atenem millor a tots els alumnes sense distinció. I hipocresia perque després, alguns d'aquests directors que selecionen constantment el seu alumnat ens donaran lliçons de com es fa un projecte o com es lluita contra "el fracàs escolar".

Fi de curs i masses coses per fer i no tinc temps de tancar entrades que tinc començades des de fa dies. Ai, el temps!