Suprimim la Jornada intensiva! Arrrr!

Volem més indignacions a l'entorn de la supressió de la jornada intensiva i les propostes que ha generat? El suposat boicot a sortides i colònies, autoorganitzat per mestres de forma espontània, porta a la sorpresa de les entitats afectades i a la protesta de les Federacions d'associacions de pares i mares i del mateix Departament d’Educació.

Sembla que no hi ha cap sindicat a darrera la proposta. Però tots es mostren comprensius ja que diuen que hi ha raons per fer-ho... En què quedem, estem d'acord amb la proposta o no? Aquesta ambigüitat no ens ajuda a aclarir-nos.

Però busquem més dades. La Jornada intensiva va ser una conquesta sindical, en un moment determinat, per compensar en part que la batalla per la jornada intensiva a Catalunya estava perduda, mentre a la resta de l’estat guanyava cada vegada més força. Era com una mena de premi de consolació. Primer, es concedia de forma automàtica i després es va començar a demanar que es justifiqués la demanda. S’al•legava, sobretot, les hores de més que els mestres feien al llarg del curs. I, a partir de llavors, els nens i nenes, quan arribava el juny, feien classe de 9 a 13.

Hem d'afegir però que, de retruc, van començar a haver-hi escoles en les quals els mestres acabaven a les 2. Ningú havia autoritzat que es reduís la jornada de permanència en el centre, però aquesta va comença a ser una pràctica habitual. Els equips directius, podien fer més hores, però tampoc feien res perquè els mestres fessin l'horari en la seva totalitat. I si volien fer l’horari legalment establert es trobaven amb l’oposició o el malestar entre els mestres del claustre. Tot això era una conseqüència més de l’ambigüitat de l'horari dels ensenyants (lectives, no lectives, de permanència, horari laboral...).

És la temperatura la raó fonamental per demanar l’horari intensiu? Potser no, encara que la temperatura en aquestes dates, pot contribuir a que el cansament acumulat de tot el curs augmenti. Tots esperem la jornada intensiva, alumnes, mestres i, fins i tot, m'atreveixo a dir, algunes famílies. No totes, ja que hi ha famílies que per necessitat o per convicció necessiten tenir els seus fills com més temps millor a l'escola.

Dels comentaris que han aparegut a la premsa en ressalto el següent de l’escriptora vigatana NAJAT EL HACHMI, en un article a El Periódico:

Potser per fer de pont entre l'organització definida dels horaris del curs i el desgavell absolut dels estius eterns hi havia fins ara una cosa anomenada jornada intensiva. Un element de les nostres vides que semblava inamovible: tots esperàvem l'1 de juny per permetre'ns els luxe de gastar les tardes no lectives veient sèries de televisió que ens havíem perdut la resta de l'any o bé per anar a estrenar les aigües clorades de la piscina municipal. Hores de tanta calor que difícilment haurien estat aprofitables. Això s'acaba avui. A partir del proper any ja no hi haurà aquest impàs i els nostres fills seguiran assistint a classe fins a les cinc. Sé que la major part dels pares estan molt contents amb aquests canvis de calendari, i amb la sisena hora i amb l'allargament del curs i que es comenci abans al setembre. Sé que serà molt més pràctic per compaginar feina i família, però potser les millores dins del sistema educatiu no haurien d'anar encaminades a facilitar-nos la vida als pares, sinó a fer més rendible el temps que els fills passen en un centre. Els termòmetres d'algunes escoles a les tres del migdia d'ara arriben a sobrepassar els 39 graus, cosa que fa preveure que l'extensió de la jornada serà del tot inútil. Quina llàstima, un cop més, que això no sigui Finlàndia.

Arribem a final de curs, hem d’anar tancant, alguns dies potser fa calor, necessitem prendre’ns les coses d’un altre manera i la jornada intensiva és una condició que ens permet fer les coses de forma més pausada, racional i d’acord amb els ritmes de tots plegats. Per cert, la jornada intensiva es suprimirà de tots els organismes oficials, inclosos els educatius? O només pensaven aplicar-ho als mestres d’infantil i primària?

En tot aquest enrenou escolto i llegeixo que el Departament d’Educació parlarà amb les escoles que han decidit suprimir les sortides i les colònies. Suposo per renyar-los Jo, sóc molt mal pensat darrerament. Augmenta la meva indignació, pensant què serà capaç d’argumentar. I quina autoritat té per parlar amb les escoles sobre aquest tema.

Aquestes activitats s’han fet i es seguiran fent perquè els mestres les considerem importants pel desenvolupament integral de l’educació dels nostres alumnes. No ens ha de convèncer ningú d’això. És el Departament que s’ha de convèncer d’aquest fet. I ho ha de fer en dos sentits.

El primer és recolzant davant de tot el professorat la importància d’aquestes activitats i la seva obligatorietat quan el projecte educatiu així ho recull. Però molts equips directius saben que això no ha estat una pràctica de l’administració i sempre ha considerat aquestes activitats com a voluntàries i sense cap possibilitat d’entendre-les com una necessitat inherent al projecte de cada escola. I quan un mestre no ha volgut fer alguna d’aquestes activitats, la resta s’ha quedat amb el cul a l’aire i sense cap mena de suport per part de l’administració. I totes les escoles que, durant aquests últim anys, han deixat de fer colònies o sortides, cap inspecció les ha visitat per proposar que en tornessin a fer.

La segona és donant tots els ajuts necessaris a les escoles i a les famílies per tal que tots els nens i nenes puguin realitzar-les i no siguin les dificultats econòmiques les que ho impedeixin. Ha fet alguna cosa el Departament d’Educació per solucionar aquest problema? Abans no, ara menys. Ha permès que aquest sigui un element més de desigualtat. Perquè si creu que són importants ha d’assegurar que tothom les pugui fer i això vol dir obrir una línia d’ajuts i beques a les d’escoles o a les famílies per garantir que sortides i colònies puguin realitzar-se.

Per tant ara m’indignen les declaracions –no sé de quina direcció general o directament del Conseller, manifestant que “això no pot ser”. Amb quina autoritat moral ens volen convèncer de que no es pot protestar així, després de la desatenció que hem tingut tantes escoles que hem organitzat aquestes activitats?

A la meva escola farem sortides i colònies. Només ho condicionem a poder-hi anar tots i durant sis anys ho hem aconseguit. No hi ha cap infant que deixi d’anar a una sortida, més llarga o més curta, per problemes econòmics. I ho fem amb el compromís efectiu de famílies i mestres i amb la col•laboració de l’AMPA.

Molt bé la indignació de la FAPAC i la FAPAES, però també haurien de reflexionar sobre el seu suport a una reforma del calendari escolar, que només ha portat que sectors descontents i cap solució real i efectiva als problemes educatius. Les sortides i colònies escolars estan en crisi des de fa temps i no hem sentit cap protesta de cap de les Federacions, ni cap proposta per mirar de potenciar aquestes activitats.

Lligar la supressió de la jornada intensiva a la supressió de les sortides i colònies em sembla rocambolesc i fora de lloc. Si volem protestar per la supressió de la Jornada Intensiva o per altres mesures de l’administració fem-ho deixant d’enviar cap estadística al Departament d’Educació, ni omplir cap aplicatiu: ni resultats de les proves, ni carpetes verdes, ni indicadors per la inspecció.

No enviar-ne cap durant tres anys. En temps de retallada val la pena estalviar temps en feines inútils, temps que podem dedicar a atendre millor als nostres alumnes. Una moratòria de tres anys per demanar al Departament d’Educació que posi en marxa un pla de millora real de l’educació a Catalunya. I d’aquí a tres anys en parlarem si fem més avaluacions i omplim més estadístiques.

Tinc la impressió que em deixo coses però ja les aniré escrivint. Ja teniu temes per fer comentaris.