diumenge, 18 d’octubre de 2009

La lentitud avança... a poc a poc.

Llegeixo amb curiositat algunes primeres reaccions al meu llibre. Hi ha persones que em diuen, al cap d'una setmana, que ja se l'han llegit i que els hi ha agradat. D'altres manifesten l'acord amb el que es planteja i, alhora, la dificultad de posar-ho en pràctica a casa, a l'escola. És el mateix que em deia en Carles Capdevila a micròfon tancat.
Però veure les dimensions que aquesta lentitud pot prendre, no ens ha de donar pistes de per on començar? No es tracta de fer grans canvis però si que, tots plegats, ens contagiem d'una manera diferent de veure les coses.
Potser hi haurà persones que el llibre no els hi aportarà res.
Ara, potser ens toca pensar col.lectivament com anem fent més gran la corrent d'opinió favorable a fer una lenta i profunda revolució educativa.

I el paper de l'escola és doble. I una cara de la moneda és precisament treballar amb els nostres alumnes una nova visió del temps, crítica amb el moment actual que els hi ha tcat viure. Oferir-lis una educació lenta és el primer pas per convèncer.

No és una proposta senzilla, però si que intueixo, pot ser desllorigadora de molts aspectes problemàtics.