Llegeixo reaccions diverses al meu llibre. Un amic de les terres de l'Ebre, em diu que li sembla un plantejament general bo, però difícil de portar a la pràctica. D'altres persones fan una afirmació entre esperençada i desesperada: haurem de plantejar-nos aquest tema de la lentitud, d'alentir els ritmes... com si fos una mena d'espasa de justícia que planés sobre la nostra vida o la nostra professió.
Com totes les revoluciones callades -que són les més efectives, ja que no contaminen els seus promotors... - hem de fer, segurament, un exercici d'humilitat.
Les utopies, les idees ens segueixen servint com a punts de referència, horitzons desitjables als qual poder arribar. No res més que això. I en aquest camí, l'horitzó del temps just educatiu és una fita que pot ajudar-nos a cavniar perspectives i intencions.
No cal crear una xarxa d'escoles lentes. Només amb un lloc on podem trobar i compartir idees teòriques i pràctiques per tal de millorar l'escola, els aprenentatges, l'èxit dels nostres infants i joves... ja n'hi ha prou.
Potser aquest pot ser una de les finalitats amb les quals treballem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada