Exit de convocatòria a Ciutadella en la presentació del llibre. La sala plena de mestres amb curiositat per saber què plantegem amb aquest llibre. És un bon senyal. Estiguin o no d'acord, l'assistència ens diu que hi ha molta gent que vol un debat diferent a nivell educatiu, una mica més enllà dels aspectes més tecnics. Hem de ser capaços d'intentar definir cap on va l'educació, cap on volem que vagi. I la nostra feina, la nostra intervenció educativa, té un caràcter clarament polític: no som neutrals en definir la societat què volem pels nostres infants. No podem ser-ho. No n'hi ha prou, per tant, en perfeccionar les nostres "programacions" o els nostres "projectes". Crear comunitat, a partir de trobar les idees que podem compartir, com proposava Dewey, passa per buscar nous referents que no són únicament els currículums oficials.
L'educació lenta, cada cop l'entenc més com una aposta per aprofundir en una educació fora dels paràmetres oficials. Tornar el sentit profundament educatiu de la feina del mestre, no solament l'instructiu que tant ens condiciona.
Hem de definir àmbits de cooperació i treball en aquestes noves idees que poden suposar aquesta nova mirada. Ens hi va el futur de l'educació. N'estic segur.
Els mestres de l'escola Pere Casanovas em regalen un llibre magnífic: "Ciutadella, amb ulls d'infants", no solament magnífic per la sensibilitat formal i de contingut que traspua, sinó sobretot perquè intueixo darrera les seves pàgines, un treball profund, educatiu, d'aprenentatge compartit, lent i reposat en una comunitat educativa rica i dinàmica. No és un llibre de laboratori: és una publicació que reflexa l'amor pels infants i per la Ciutat. És un libre educatiu també per la gent gran: les mirades dels infants aporten experiència i saviesa.
Després de la xerrada, els companys i companyes del Moviment de Renovació Pedagògica ens conviden a sopar a casa una amfitriona magnífica, na Margalida. Entaulats a la taula de la seva cuina, rodejats d'un sopar ple d'accent menorquí i de parlar ciutadellenc, conversem. Quin millor acabament per una xerrada sobre l'educació lenta!
En acabar el regust que tot això no pot ser un foc d'encenalls, sinó que hem de ser capaços de revifar aquesta nova mirada sobre l'educació i intnetar que contribueixi a enfortir un ampli moviment de canvi profund educatiu. No ens podem deixar encomanar per tecnicismes i burocràcies i hem de rescatar l'educació de la resignació i les rutines.
2 comentaris:
Benvolgut Joan, algunes companyes ens han fet saber que els hi va agradar molt la trobada amb tu a Ciutadella. Troben que val la pena continuar aquesta línia de formació i debat. Consideren d'interès les reflexions que planteja el libre sobre el temps escolar i a l'educació en general.
La teva xerrada va servir per veure el rerafons del llibre, el pensament filosòfic que el sustenta.
Gràcies idò, per haver compartit aquesta estona amb nosaltres
MRP de Menorca
Hola Joan, jo també vaig ser a la trobada de Ciutadella. M'agrada això de l'educació lenta, tot i que ho conec de fa poquet, pens que ja és hora que els docents ens parem a reflexionar i a debatre el que realment volem fer a les nostres escoles i sobretot que no deixem que el "tempo" ens el marquin altres. Ja fa estona que tinc la sensació que els/les mestres ens tiren de cap a posar en pràctica qualsevol cosa que "s'empesquen" des de qualsevol despatx perquè han sentit a qualque banda que és la darrera novetat i és molt bo. No vull dir amb tot això que hi estigui en contra o que no sigui bo de veritat, si no que ens apuntem de bon grat a qualsevol "carro" que veiem passar i que, amb el nostre entusiasme habitual i la nostra abnegació per fer-ho el millor que podem, intentem formar-nos continuament, estem oberts i receptius a qualsevol canvi, nova orientació metodològica, noves idees... Tot això que, innegablement és bo, ens fa voler aplicar, provar, experimentar contínuament a les aules i als centres sovint sense haver reflexionat o debatut si tenim les condicions adequades i ho podrem assumir sense necessitat de fer massa estralls, desgastar-nos etc...i de vegades, sobretot darrerament, tinc la sensació que "perdem un poc el nord". Ara ( al manco a Balears)ha tocat el torn a 2 grans innovacions: les TIC i les competències i ja mos veus a nosaltres, mestres "de a peu" pero això si, amb una gran professionalitat, com a "locus" i un poc desorientats intentan posar-nos al dia en tot. En tics, en bona part per no quedar enrera, i poder emprar tots aquests equipaments que s'han entestat a enviar als centres de manera massiva i sense massa "orden i concierto". Està bé tenir-los però pens que es pot planificar millor aquesta implantació. De competències... que puc dir !! certament serà molt bo el canvi... però mai no serà bo si es demana als centres que adequiin les seves programacions d'un curs per l'altra . Resulta que, a més d'atendre als alumnes (que no hem d'oblidar que han de ser la nostra prioritat i objectiu principal), les seves famílies (evidentment i sobretot els tutors de grup) atender les qüestions col·lectives del centre, fer formació en tic i d'altra tipus.. també hem de refer i revisar totes les programacions per adequar-les a les competències bàsiques i aplicar-ho ja mateix. Increment absurd de burocràcia per tal que els que estan dins un despatx puguin omplir un informe i publicar una estadistica i aixi justificar que han de continuar gaudint d'aquest despatx. Mentretant nosaltres, simples mestres de " a peu" aguantam "carros i carretes" reformes una rera l'altra i en certa manera ens creiem a fe cega tot el que ens diuen i acabem estressant-nos nosaltres i el que es pitjor, de vegades estressant als fillets per tal de voler atendre masses coses sense haver tingut temps de pensar-nos-ho bé. Em vaig quedar un poc amb les ganes de dir tot això al torn d'intervencions però la veritat és que quan ho dius en el col·lectiu sovint et miren els companys com si fossis un "bitxo raro" perque pensen que hi estas en contra i no és aixo, només es tracta de marcar-nos els temps nosaltres mateixos i que cada centre decideixi quan, com i en quin termini pot fer i aplicar allò que es proposa de manera tranquila i relaxada per a poder-la païr com toca. Estic ben tranquila, sé que els meus alumnes aprenen, que seran competents, que tindran esperit crític i participaran de la vida ciutadana que tindran cura del medi ambient, que seran responsables, que se'n sortiran danvant la vida però sobretot el que sé ara mateix és que son feliços a l'escola i això per a jo ÉS MOLT.
Salutacions i gràcies per el llibre que m'ha permés prendre contacte amb aquest moviment. (ah, i disculpeu la "parrafada" però m'ha vingut molt bé poder-ho dir)
Publica un comentari a l'entrada