La crítica qüestionada?

Una persona anònima m'ha deixat aquest missatge al bloc com a comentari a la meva entrada "Cap on va l'educació":

Té gràcia que critiqui els sindicats un paio que va estar alliberat pel morro uns quants anys quan era als MRPs.

No crec que a hores d'ara hagi de justificar la meva "alliberació" a la Federació de MRP de Catalunya durant 7 anys. Quan ho estava, ja ho justificava davant de l'administració i de les persones que m'havien escollit i, sobretot, rendint comptes de la meva feina i de les opinions expressades.

Els que em coneixen saben que mai m'he guardat una opinió, per crítica que sigui, quan hem parlat de temes educatius, sobretot. Les meves posicions han estat divergents amb polítiques de l'administració, ahir de convergència i avui del tripartit, i amb determinades polítiques sindicals, tant en referència a les posicions més corporatives, com a d'altres posicionaments quan eren llunyans a plantejaments de la renovació pedagògica i l'escola pública. No me n'he amagat mai, la qual cosa no ha estat obstacle per tenir bons amics, en alguns sindicats -és cert, no en tots... Sempre he pensat que una posició critica a les polítiques sindicals -no a les persones que estan alliberades, ni al fet d'estar alliberat, qüestions que respecto molt- és vista malament per unes poquetes persones.

També, en ocasions, he estat crític amb postures dels MRP i amb posicions i actuacions personal. Per exemple, no he tingut manies a reconèixer públicament que la posició que vàrem mantenir els MRP respecte a la sisena hora, no la vam meditar suficientment, per posar un exemple molt proper.

Amb les reformes, aspectes legislatius i polítiques de l'administració sempre he intentat mantenir un esperit constructiu però crític. Els MRP també s'han distingit per aquesta posició, si bé, el fet de ser una organització plural i respectuosa, ha produit posicionaments més moderats o sospesats en alguns aspectes. Els que anem de franctiradors tenim defectes i de vegades errem la tirada. En sóc conscient.

Estic d'acord que a tothom se li ha d'exigir responsabilitats. En funció de la seva capacitat d'actuació, de la seva influència, de la seva representació. Els MRP representen una petita part de la comunitat educativa catalana. Són plurals, el que ens porta a agrupar en la nostra organització persones que pensem i ens posicionem de manera diferent sobre aspectes educatius. Ho podeu veure amb els posicionaments de la Federació de MRP i els meus, respecte a la penúltima convocatòria de vaga.

Crec que tot això és bo que sigui així. He vist, en els meus anys de docència polítiques que no m'han agradat i, ara, pateixo una situació de desencontre entre administració i sindicats que penso no beneficia a l'educació pública, ni a l'educació entensa des de les polítiques d'esquerra. Pateixo el desencontre i, potser, no acabo de contribuir a que es pugui solucionar. Però crec que aquest és un dels aspectes més preocupants de l'actual situació.

Moltes vegades he escrit al Conseller, sense obtenir mai resposta, sent crític amb moltes de les propostes que ens fa arribar i demanant-li recomposar aquest diàleg. En aquest blog hi ha exemples d'alguna de les cartes que li he enviat.

Espero que aquesta persona anònima no li molesti la crítica, ni les posicions divergents. Fa molts anys que penso que el pensament únic i uniforme no contribueix a trobar noves alternatives per sortir de situacions que, una majoria de la comunitat educativa, no vol. Vull pensar que la majoria de persones que treballen en els sindicats tampoc.

Em queda el dubte de no tenir tota la inforamció i potser opinar massa superficialment. Si és així mil excuses. També sé que no tothom dóna tota la informació i que, de vegades, tant des de l'administració com des dels sindicats ni es dóna tota la informació, ni s'informa el més objectivament possible.

Crec en la necessitat d'una profunda reforma tant de l'administració -ho vaig escriure per primera vegada als anys vuitanta a Cuadernos de Pedagogía, quan estàvem discutint la LOGSE- com de les polítiques sindicals. Espero algun dia, trobar-me còmode votant un sindicat que defensa els meus interessos, que em recorda constantment els meus drets i els meus deures, respectant i treballant per la qualitat de l'educació, i establint un bon to de diàleg i col.laboració crítica amb l'administració. Espero trobar algun dia alguna administració que no treballi sempre a curt termini, que inverteixi en educació, que situï els millors al davant de la Conselleria, siguin del color que siguin. Aquest era el meu sentit de l'article que vaig publicar.

Ho espero i ho seguiré reivindicant.

Finalment vull reiterar que no vull ofendre a ningú i espero seguir sent respectuós amb les persones i amb les opinions contràries a les meves. Però, també és veritat que no combrego amb algunes rodes de molí i per això seguiré opinant i manifestant-me.