diumenge, 11 d’abril de 2010

Què passa amb l'educació pública?

Sembla que a l'educació pública li ploguin tots els mals i que totes les mesures que es prenen, no contribueixin a millorar la seva situació, sinó a complicar-la organitzativament.

Podem per exemple, la sisena hora. Una conquesta de la comunitat educativa, en forma d'un augment dels recursos per a l'ensenyament públic per tal d'equiparar-los a l'ensenyament privat es torna un hàndicap i una nova complicació que té conseqüències en la coordinació dels mestres, la formació permanent, etc. M'escriu la Roser Batlle per preguntar-m'ho:

¿per què la concertada no sembla tenir problemes amb la sisena hora - que ja feien-? ¿per què la pública en té si la concertada no en té amb aquest assumpte? perdona si la pregunta és massa directa, però és què no ho acabo d'entendre.

Un dels problemes reals és l'ambigüïtat de l'horari del professorat a l'escola pública. Com a funcionaris, el nostre horari és de 37 h i mitja a la setmana, de les quals 30 els de primària i 24 els de secundària, s'han de fer en el centre. D'aquestes són lectives -amb nens- 23 pels de primària i 18 pels de secundària. Després hi poden haver altres reduccions per gestió, però el desajust entre les hores que fan els nens a l'escola (25 a infantil i 30 a primària) i l'ambigüïtat de la qual parlàvem, fa que l'horari de coincidència en el centre sigui molt complicat.

Caldria, si es volgués abordar aquest problema de forma racional i positiva, que es reconegués que l'horari laboral de 37'5 hores es pot fer en el centre, de forma íntegra, amb la aqual cosa s'augmentaria les hores de coordinació automàticament i, també, les hores en les quals el professorat pot coincidir per treballar en equip a l'escola. Aquest canvi caldria fer-lo amb alguna compensació econòmica, però resoldria molts dels problemes que hi ha a les escoles en aquest moment.

LA privada no té aquesta ambigüïtat i, a més, si el director diu que cal fer tal o qual curs de formació o quedar-se de l'1 al 15 de juliol per fer formació, en principi no hi ha cap mena d'oposició. Això no passa a l'escola pública, en la qual els drets consetuedinaris adquirits pel funcionariat, no permeten gaires possibilitats de maniobra.

És així com l'aplicació de la sisena hora ha esdevingut un hàndicap perquè hi ha, primer, un decalatge entre les 23 h lectives que setmanalment ha de fer el professorat i les 30 que ha de fer l'alumnat. I, segon, hi ha una no coincidència en els horaris no lectius del professorat i de permanència en el centre.

Hem apuntat una solució. Però no coneixem encara cap sindicat, ni cap administració que se la plantegi (L'administració ens va plantejar pagar per augmentar l'horari lectiu amb els alumnes, i pagar malament, és clar). Segurament, la proposta que apuntàvem, està en el terreny de les utopies més utòpiques.

Ah! I mentrestant hi ha algunes escoles en les quals els mestres fan les 37'5 hores de permanència en el cdentre, sense cap mena de reconeixement. Contradiccions de la vida educativa que ningú reconeix en cap informe ni avaluació.

2 comentaris:

Roser Batlle ha dit...

Gràcies!! Ara ho entenc.

Joan Domènech ha dit...

Ho cel.lebro.