dijous, 14 de gener de 2010

Autonomia de nou

Avui, dijous sessió de valoració dels plans per l'autonomia que van començar al 2004.

La valoració és contradictòria. L'assaig que suposava la participació en aquests plans experimentals, la consideració de "punta de llança" per assajar noves maneres d'organitzar el sistema educatiu i les escoles, s'ha quedat molt per darrera de les espectatives.

Fonamentalment vam plantejar tres aspectes:

No es poden basar uns Plans d'autonomia en una estructura rígida i homogènia tant de disseny com d'avaluació. Calia que aquestes escoles puguessin desenvolupar al màxim les seves propostes i fer un control centre per cenre més que voler crear uns indicadors globals i homogenis que fan perdre la riquesa de la diversitat de cada escola. Els aplicatius no han funcionat, han suposat mecanismes rígids que han cavalcat sobre els propis mecanismes de les escoles. No es pot basar un projecte d'autonomia amb un cafè per a tothom.

No es pot fer una aposta per la millora de l'escola i dels aprenentatges amb aquesta obsessió pels resultats. Centrar els objectius en els resultats ens porta a resultats a curt termini i efímers. Els resultats està clar que són resultats és el que tothom ha de pretendre, però no poden estar en el punt de mira exclusiu dels plans de millora. És molt més important avaluar els processos, i posar èmfasi en la millora dels aprenentatges.

Finalment, l'autonomia educativa de les escoles es converteix en desregulació -traspàs de problemes però no capacitat de resoldre'ls, quan tots els aspectes col.laterals de funcionament de l'escola continuen amb els mateixos esquemes rígids i centralitzats: recursos, equipaments, formació, personal, model organitzatiu, etc. Si aquests altres elements continuen amb amb els mateixos esquemes de funcionament, l'autonomia es converteix en paper mullat.

Pel proper període que se'ns planteja la renovació haurem de ser molt curosos en la signatura del nou acord. No podem hipotecar tota la feina que fem com escola a un pla en el qual les avantatges que obtenim siguin tan pobres i estiguin tant entredit com fins ara.

La única esperança és que la Llei d'Educació i el Decret d'autonomia es desenvolupin en aquesta línia i tinguem un coixí que ens permeti realment avaçar cap a una autonomia plena.