Fa uns anys Fernando Hernández feia servir l'expressió "calma blanca" dels pescadors del Maresme, per indicar la situació de l'educació primària. Quan els pescadors diuen que hi ha "calma blanca" indiquen un mar amb molta boira, en el que estan desorientats, sense saber cap on hem d'anar. Quan estàs en calma blanca, els esculls són molt perillosos i els fars han de ser molt potents.
Les illes per Morin són tot allò que serveix per aferrar-nos en aquesta navegació educativa. Representen les certeses que tenim en aquest viatge ple de temporals i d'esforç per arribar a algun port.
De viatges per mar en va parlar Kavafis en el seu recorregut cap a Itaca. Un viatge que té sentit per si sol, sense esperar que l'arribada doni sentit a res.
Els viatges estan plens d'imperfeccions, finituds, equivocacions... Les intencions educatives, les finalitats, els objectius funcionen com a senyals en l'horitzó i mai, potser, arriben a realitzar-se plenament. Ens ho diu Merieu a La feina d'educar.
El meu amic David Vilalta posa un far en el seu bloc. Està buscant els fars que el puguin orientar. Jorge Drexler ens dóna la volta als fars i ens diu que la informació que ens aporten no és per la llum, sinó pels moments de foscor entre llum i llum.
Voleu més suggeriments? Què és l'educació? A què la comparem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada