dimecres, 27 de gener de 2010

Escola Pública 2 (i autonomia)

L'Escola Pública no fa miracles. Per això el post anterior no té raó de ser sense aquest.

El Servei Públic d'Educació (aquesta mena de concepte que ha d'englobar escola pública i privada sostinguda amb fons públics) serà una nova cortina de fum si no som capaços d'assumir la realitat del que està passant al nostre país, en el nostre sistema educatiu.

L'escola privada (la privada i la concertada) selecciona el seu alumnat. Ho pot fer de forma espontània (pel lloc on està ubicada), per les trabes econòmiques (quotes que es paguen), per qüestions confessionals (religió catòlica, fonamentalment) , per informació i imatge d'educació elitista (fama o brama que apreten, que tenen molt nivell, que no tenen immigrants... la qual cosa fa que les famílies omplin aquestes escoles ràpidament i no es vegin sotmeses a la pressió de la matrícula viva) i també per sel.lecció contínua i subtil (recomanar a les famílies quan un nen o nena, escolaritzat per exemple des de P3 a l'escola, "no segueix el ritme de la classe"... que hi ha altres escoles en les quals "potser el seu fill no estarà tant desplaçat, podrà seguir el seu propi ritme, etc.").

Tots aquests mecanismes i algun altre que no he descrit fan que l'alumnat de l'escola privada (concertada o no) sigui de característiques diferents del de l'escola pública. No vull dir amb això totes les escoles privades, però si una gran majoria.

Mentrestant, l'escola pública assumeix tota la matrícula, tota la diversitat, totes les dificultats i necessitats específiques i, naturalment, conseqüent amb els principis ètics i morals que li encomana la societat vol ser l'escola de tots i per a tots. I per aquest objectiu treballa, lluita, educa, fa que les famílies participin, treballa en equip i, sobretot, reclama a l'administració els recursos necessaris per a fer-ho.

Està per demostrar que una Llei d'Educació de Catalunya o un nou Decret de matriculació, canvii aquesta situació. No n'hi ha prou amb mecanismes per garantir la democràcia en els centres privats. Si volem fer realitat un Servei Públic d'Educació hem de trencar des de l'arrel, aquesta segmentació a la qual ens porta l'actual situació.

Conseller d'Educació i Govern de la Generalitat: esteu disposats a trencar aquesta perversa fragmentació del sistema educatiu? Si us veieu incapaços de fer-ho només canviant el decret d'admissió d'alumnes, heu d'assumir que la construcció d'una societat més justa i democràtica passa per potenciar a fons, discriminadament l'escola pública, amb recursos, ajuts, estímuls, formació i totes les eines necessàries per que realment converteixi la diversitat que acull, en tota una riquesa i una gran oportunitat d'aprendre.

Mentre no es faci ni una cosa ni l'altra, qualificarem la vostra política de dretes, encara que us pesi i us sembli injust el qualificatiu. Ser d'esquerres o de dretes no es demostra amb les paraules, ni amb els preàmbuls de les lleis, sino en les decisions quotidianes que encaminen la realitat en una direcció o en un altra.

A la nostra escola, acullim la diversitat, ens sentim orgullosos de reivindicar un projecte per a tots els nens i nenes que formen part de la nostra comunitat educativa, però no fem miracles. I, per tant, esperem respostes a cadascuna de les reivindicacions que fem. I, per tant, no se'ns pot contestar en nom de la homogeneitat i cohesió del sistema que no es poden atendre les nostres demandes específiques. Aquest, sens dubte és també un dels reptes del desenvolupament de l'autonomia educativa.