Jugar i jugar

Sempre se'm quedarà gravada una frase que van dir la Claudia i la Carmen el primer dia que les vaig senitr: els nens, sino juguen, no aprenen. He pensat des de llavors que és una frase d'una gran profunditat pedagògica, perque el que estem acostumats a dir és que jugant aprenen, però no a fer aquesta afirmació amb tanta rotunditat.



Fa uns dies ens van visitar. Van veure l'escola i després ens van ensenyar tot de joguines que portaven. Joguines lentes, com elles les qualificaven també. Joguines que conviden a fer i desfer amb tranquil.litat. A evadir-se en un món simbòlic, de ficció, d'equilibri i esforç, d'enginy...



Tot l'equip va gaudir durant una hora de la possibilitat de jugar amb aquests materials, de comprovar-ne les textures. La calidesa de la fusta... Les possibilitats obertes d'un joc de construccions.

Vam conversar una estoneta -el temps, que no ens deixa d'encotillar!- sobre l'escola. Ens van dir tres o quatre coses per pensar: les aules no poden estar plenes d'objectes. Els objectes que hi a les aules han de poder ser identificats pels alumnes com a seus. Hi ha d'haver molt d'ordre. S'ha de respirar calma. No ha de ser un espai rígid, tancat.

En algunes activitats de formació, he fet observació d'aules i parets d'aula, com a manera de reflexionar sobre el que passa en cada espai. Les conclusions són molt enriquidores. Els espais, les parets, l'aula... com que ho veiem cada dia, ens hi acostumem i ja no som capaços de tenir una visió més crítica. Però podem aprendre molt del que passa en una escola, si som capaços d'observar les seves parets i els seus espais.

Ganes de tornar a parlar més relaxadament amb la Carmen i la Claudia, promotores d'aquesta magnífica iniciativa que es diu "Jugar i jugar". Ben trobades i gràcies per tot!