divendres, 8 d’octubre de 2010

Decència

Avui he explicat en una reunió que el Consell Escolar havia proposat la possibilitat de fer jornada intensiva encara que no l'autoritzessin. Tothom hi estava d'acord, ho havíem discutit al maig, havíem posat les nostres raons i arribàvem a la conclusió que el Departament s'estava equivocant. Creiem, a més, que la jornada intensiva no era cap contrapartida de res: era una necessitat i prou i una bona manera d'acabar el curs, tant pel que fa als nois i noies (tenien un ritme més relaxat, favorable a fer un bon final) com al professorat (que tenia més temps de coordinació conjunta). Val a dir que cap dels arguments aportats al Consorci ha obtingut cap resposta. És més, la resposta ha vingut fotocopiada de totes les altres demandes de les escoles de Barcelona. Curiosament ens han concedit per tercera vegada, tot i no demanar-ho, la jornada intensiva el darrer dia del primer trimestre. Sense comentaris.

L'escola va de colònies i fa sortides perquè ho creiem important, està en el nostre Projecte i, a més tot l'alumnat hi va tingui o no dificultats econòmiques, gràcies a la solidaritat de les famílies i als ajuts que atorguem el Consell Escolar.

Quan he explicat la reflexió del Consell Escolar, una directora ho ha qualificat d'indecent. No m'he equivocat, indecent. Ha argumentat que la llei no ens la podíem saltar perquè -citant a un antic inspector- ens feia més lliures.

Pocs comentaris a aquesta afirmació. En general, les directores i els directors manifestaven que lligar la postura de no fer colònies a la reinvindicació de la jornada intensiva estava donant resultats i situava al Departament d'Educació en la necessitat de moure fitxa.

Malament si no la mou, malament si la mou. Tot plegat és d'una gran tristesa. Haver de recòrrer als nens i nenes per forçar una negociació... Aquest és un tema enverinat i que contribuirà al "entre todas la mataron y ella sola se murió".

Que en sortirà de tot això? Només cal pensar amb els canvis en el Departament per agreujar el tema.

Mentrestant, les coses realment importants passen de llarg. I en la majoria de les escoles -no en la meva sortosament- es respira un aire molt enrarit. Costarà molt recuperar els avenços realitzats en els darrers anys.

Però els partidaris de la jornada intensiva podem estar tranquils perquè el pròxim govern serà una de les primeres coses que ens tornarà a concedir. Serà l'lexcusa i la contrapartida per seguir donant suport incondicional a l'escola segregadora i seleccionadora, en comptes de potenciar l'escola de tots i per a tots. M'enteneu, no? No cal posar ni noms ni cognoms.