Des de fa set anys, els pares i mares de l'escola organitzen un sopar i conviden als mestres a asisitr-hi. Cada anys alguns de nosaltres hi anem. Ningú ens obliga i, de vegades, ens fa mandra: arriba divendres i tens ganes de desconnectar, de desaparèixer. Després quan estem a taula ja ens hem oblidat de la mandra que ens feia i riem, parlem, ens expliquem anècdotes, de vegades ens riem de nosaltres mateixos... Fem escola i fem comunitat. Estrenyem llaços i relacions. Ens coneixem una mica més.
Una mestra ens diu que, de la mateixa manera que demanem col.laboració a les famílies, elles ens demanen que anem a aquest sopar i que això és important també per l'escola. Sense cap mena de dubte.
I sinó... què volem dir quan parlem de comunitat? Només és un concepte teòric?
Demà menjarem, riurem... alguns cantaran i ballaran i tot. Serem una mica més grans al final, i més conscients que fer escola és una suma de petites i grans coses, entre elles un sopar de tardor, un divendres del mes d'octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada