diumenge, 3 d’octubre de 2010

Una vaga, contra qui? a favor de què?

Llegeixo l'article d'Alain Touraine al País, el 26 de setembre. Tres dies abans de fer vaga. Votant la vaga, en el sorteig m'ha tocat fer serveis mínims.  Per tant, el 29 treballo.

Durant el dia de vaga, a part de contestar l'aplicatiu del Departament d'Educació -segurament que ho he fet malament, no puc amb aquesta mena d'eines!-, acabar feines endarrerides, arreglar les maduixeres de l'hort... tinc temps de pensar contra què fem vaga... O a favor de què. O de qui. Touraine amb la seva anàlisi ens dóna una raó, subtil, difícil de concretar, d'acordar, de saber, de manifestar: "Trobar paraules que trenquin el silenci i accions que ens treguin de la paràlisi. La passivitat i la resignació no són només conseqüències d'aquesta situació en la que estem immersos, sinó que han esdevingut algunes de les seves causes profundes. "

Parlo amb els meus companys i companyes que han decidit no fer vaga: estan d'acord en que la situació és insostenible però no poden permetre's els descomptes en la nòmina, o en tot cas valoren que aquests descomptes  no poden ser la torna  justa de la protesta. Un dirigent polític em diu a primera hora que hem de "catalanitzar la vaga". Uns altres es discuteixen i cirtiquen que membres del govern assisteixin a les maniestacions. En Carles un alumne de tercer em dirà escandalitzat que no li sembla bé que la gent es manifesti, trenqui aparadors i robi les tendes. L'enquesta del diumenge diu que l'enquesta ha perjudicat als socialistes i als sindicats. 

Els que pensen que millor que en ZP continui abans que vinguin els del PP i CIU estan nerviosos amb els resultats de les anàlisis i de les enquestes d'opinió. Els que vindran ens faran bons els actuals? potser si. Mals temps per reflexionar i replantejar-se masses coses.

I malgrat tot no volem renunciar a pensar que hi ha possiblement altres sortides a la crisi. Altres maneres de ferpolítica. Altres alternatives molt més properes a les necessitats de les persones. No hi renunciem, encara que tot al nostre entorn ens indiqui el contrari. Alguna cosa hem de fer sinó volem, com diu Touraine,  que la crisi sigui el nostre destí i no una situació cojuntural i concreta a la qual hem de fer front.