dilluns, 12 de setembre de 2011

Comencem!

Acte primer: Il.lusió, retrobament, abraçades i petons.

Ulls inquiets, cares colrades pel sol de l'estiu, passeres tímides, algun plor... Aquest és el soroll de la tornada. Molta remor: a les 9, les mirades es creuen en el curt espai del vestíbul.

Què simpàtica que sembla l'Eva! Com es diu aquell mestre? És mestre? És molt jove! I la....? Com es deia? No ha vingut? La Montse la veig una mica esperitada. I el Joan? On és? On s'amaga?  Hola Núria, i el nas de pallassa? Quina bona cara que feu! Oh! Com heu crescut! Els papers del menjador? Al fons, a la dreta! Pugen sols els nens? I no els podem acompanyar? I si ploren? Perque no puc baixar per aquesta escala? Eh! que heu de pujar al tercer!

Després a l'aula, la calma i, sobretot, les espectatives:

Quin mestre o quina mestra m'ha tocat? Qui substitueix el Xavi? Aquest any cantarem, ballarem, farem teatre? Ens hem de dutxar? Volem pilota tres dies a la setmana! Només mitja hora de pati? Serà molt difícil aquest curs?

A dos quarts els més petits de tots entren amb els ulls com taronges. Les mestres, les monitores, tothom està a l'espectativa. Els pares i mares es resisteixen a abandonar l'aula... Truqueu-me si plora molt! Ui, quin diescans que el pare ja se n'ha anat: podré jugar amb aquestes construccions tant guais! etc. etc. I molta remor de nou.

A dos quarts de dotze ens desitgem tots un bon curs, un bon any, un bon retrobament! I ballem i cantem que ens serveix per reafirmar-ho.I a dos quarts de cinc, un altre retrobament.

Haurà passat un dia, el primer, i després en vindran molts d'altres. No trobeu que hi ha una màgia que ho impregna tot?