dilluns, 19 de setembre de 2011

Tres pensadors

Llegeixo  el llibre de Morin, "La Vía". És un llibre molt suggerent.

Dels llibres que fan unes reflexions molt acurades i entenimentades sobre l'actual societat, amb propostes generals i concretes per avançar en solucions a les crisis que patim, sempre m'ha sorprès un fet. Quan es tracta d'un llibre d'èxit i d'un conegut i reconegut autor de prestigi internacional, hi ha molta gent que diu haver-lo llegit, assenyala la seva importància, la certesa dels seus arguments. Molts d'aquests lectors són polítics. La sorpresa ve quan en les seves pràctiques i polítiques concretes no intueixes ni remotament cap referència a les anàlisis que, suposadament, han llegit i han aplaudit.

És un enigma dels nostres dies.


Quan parla d'educació és incisiu i polèmic. Diu que el problema de l'educació no és quantitatiu (més mestres, més tecnologia, més recursos...) Què això només és l'envolcall..

Ai! L'administració ja té un argument per les retallades. Però, no us preocupeu que després se li gira feina i de la difícil, quan afirma que  el problema de fons és que per canviar les institucions -és a dir l'escola- fa falta canviar les ments de les persones -és a dir com pensen., senten i actuen-, però... per canviar les ments de les persones cal canviar les institucions. Vet aquí un repte bastant important.

Vaig recordar aquella frase de Freire que deia "l'escola no pot transformar la societat, perquè podria arribar a fer-ho".

Mentrestant Philippe Meirieu el 8 d'octubre, a la 24e Festival du Livre de Mouans-Sartoux, fa una conferència amb el títol tant suggerent de Et si on se prenait le temps de penser (à) l’école.   

I si tots ens prenéssim aquest temps per pensar l'escola, des de l'escola?