dimarts, 27 de setembre de 2011

Perquè no estic d'acord en fer el reforç fora de l'horari lectiu

M'han demanat que exposi les raons per les quals no estic d'acord , en l'actual situació, en organitzar l'atenció a la diversitat fora de l'horari lectiu.

1. En primer lloc, hem de tenir en compte que els recursos no varien i, per tant, quantitativament parlant tenim les mateixes hores per fer atenció a la diversitat, aplicant-ho d'una manera o una altra.

2. Tant si ho fem a dintre com si ho fem a fora: Podem fer una bona avaluació per veure quins són els alumnes que realment els hi pot anar bé. Hi pot haver una revisió i avaluació, per tant, el recurs pot ser reorientat. Podem informar a les famílies en els dos casos. Tant a dintre com a fora, es pot fer una atenció personalitzada a l'alumnat que ho necessiti.

3. Quina és doncs la diferència. Fer-ho a fora, resta qualitat a les hores lectives (les 25) ja que disminueix l'horari d'atenció a l'alumnat dintre aquesta franja. Fer-ho a fora no té en compte que el fracàs es resol fonamentalment a les 25 hores lectives i que el que cal és afavorir una reflexió i millora d'aquestes 25 hores. Fer unes hores de reforç fora, tranquil.litza les consciències però no exerceix cap pressió sobre l'horari lectiu que continua igual de malament o igual de bé -potser una mica més malament com assenyalàvem.

4. Fer-ho dintre l'horari lectiu és un recurs que pot tenir la màxima flexibilitat, fins i tot setmanal, amb una organització àgil que pot satisfer necessitats diverses que es detectin de forma immediata.

5. Organitzar-ho fora de l'horari lectiu disminueix directament les hores de coordinació de tot l'equip. I això torna a anar en detriment de la qualitat de l'horari d'atenció a l'alumnat.

6. Fer-ho a fora afavoreix les diferències entre l'equip: els que fan el SEP tenen una tarda lliure. També assenyala l'alumnat i evidencia directament les diferències i les penalitza.

Només entenc que es podria mantenir aquest suport si fos "a més a més", és a dir si es donés suport a aquests alumnes que, suposadament,  poden necessitar un augment del seu horari, però sense disminuir els recursos que destinarem a la resta.

Tanmateix, respecto les reflexions i decisions dels equips que han proposat altres solucions. I, per tant, el que penso és que el Departament d'Ensenyament hauria de respectar aquestes decisions autònomes, responsables i reflexionades dels diferents equips de mestres.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Sigui fora o dintre de l'horari lectiu, no entenc que tenen a veure la diversitat i el reforç.

Estem parlant amb eufemismes?

L'objectiu del reforç es el.liminar la diversitat?

I la diversitat que és enriquidora, quina atenció mereix, sigui fora o dintre de l'horari lectiu?

Anònim ha dit...

Ah, parlavem de "fracàs", ara m'he adonat.
En el marc del fracàs de la política, del fracàs de l'administració, del fracàs de la burocràcia, del fracàs dels adults... parlar del fracàs d'un infant ens sembla trist.

Anònim ha dit...

Interesante noticia en La Vanguardia. No los métodos, que no los conozco y son seguramente "acelerados", sino la actitud y la definición del concepto "diversidad".


Una escuela con el 95% de inmigrantes importa sistemas asiáticos de enseñanza de matemáticas

El colegio Miguel Hernández de Badalona está hermanado con una escuela de Qingtian, en China


La pequeña Mali cuenta que nació en Badalona nueve años atrás, y que a los 39 días sus orientales padres la llevaron a China, donde vivió sus cuatro primeras primaveras. "Allí sólo fui al parvulario, pero me enseñaron todas las cifras, a sumar y restar. Soy muy rápida sumando y restando. Lo que más me gusta es cuando hacemos sesenta operaciones en dos minutos. Aquí las matemáticas son más sencillas porque no hay que calcular tan deprisa y te dejan usar la libreta, pero hay divisiones, que son más difíciles...". Experiencias como las de Mali y estudios de la Generalitat que constatan los excelentes resultados en matemáticas de los escolares venidos de China han llevado al pequeño colegio Miguel Hernández, de Badalona, a hermanarse con la Escuela Experimental de Qingtian. La idea es que los maestros cotejen métodos de trabajo y hagan intercambios, descubran cómo los chinos son capaces de calcular tan rápido, a qué edad empiezan con los decimales o cuántas horas dedican a la geometría. Y los críos intercambian trabajos y e-mails sobre la Castanyada, el Fin de Año Chino, la Navidad, la Fiesta de la Luna...

La experiencia acaba de arrancar en un colegio que encontró el equilibrio en el desequilibrio, que comienza a aprovecharse de lo que se suponía que sólo eran lastres y rémoras. Aquí han aprendido a hacer de la diversidad (el 95% de los alumnos son de origen extranjero) una ventaja y una oportunidad.

"Aquí siempre hemos tenido alumnos de todas partes –dice la directora Celestina Valmorisco–, y siempre hemos ensalzado lo mejor de cada cultura, que cada alumno explique lo que más le gusta de sus orígenes". Esta pacense llegó tres lustros atrás al Miguel Hernández. "Antes de la gran llegada de extracomunitarios, ya teníamos alumnos árabes, y los estudiantes musulmanes siempre han explicado al resto en que consiste el Ramadán".

El Miguel Hernández está en el corazón de los barrios de la Serra d'en Mena que se confunden entre Badalona y Santa Coloma de Gramenet, la que fuera puerta de entrada a Catalunya en los años sesenta de miles de andaluces, murcianos, extremeños... y luego chinos, marroquíes, ecuatorianos... Hoy solo hay seis españoles "de toda la vida" entre 167 alumnos. "El secreto está en hablar despacio, con frases cortas... planteando el respeto a la diferencia como base de la convivencia".

La lengua siempre fue el punto del encuentro. Como en cualquier otro colegio. "Desde hace años tenemos hasta cuatro niveles de catalán para los alumnos de los dos primeros cursos y los de acogida. Funcionamos como cualquier otra escuela. Y en el patio no hay problemas ni de disciplina ni de convivencia. Los niños se ven como lo que son: niños. Y los pakistaníes juegan con los chinos hablando en catalán.