dimecres, 7 de setembre de 2011

Volem SOMESCOLA.CAT, sense retallades!

Ens arriba la proposta de la plataforma Somescola.cat. El lema, unitari, reiteratiu d'una realitat que hem d'anar repetint. A l'escola hi fem un afegitó. El país és més que la llengua, tot i que n'és un dels elements claus. I penso que les retallades -a la llengua, a l'escola i al país...- no han vingut només de la mà del TSJC, ni d'altres operacions político-mediàtiques.

Perilla l'escola -i per tant la llengua i el país- també per les altres retallades: les que afecten als recursos, les plantilles, les que propicien augments de ràtios, menys pressupostos per formació, més hores lectives i menys de coordinació, menys suport especialitzat...

El futur de l'escola és sempre a mig termini i potser no som conscients que les actuacions d'ara (i les omissions...), les començarem a notar d'aquí a cinc o deu anys... I, en aquest termini no cal ser gaire optimista i pensar que recuperarem les inversions no realitzades. Tant de bo m'equivoqui!

Mentrestant, la campanya mediatica recolzada amb la sentència del TSJC dels partits de la dreta, dóna vots a la resta de l'estat i encén els nostres ànims que han d'estar més aviat serens per fer front, precisament, a la resta de problemes als quals cal fer front.

Per tant.... UNA LLENGUA, UNA ESCOLA... I UN PAÍS SENSE RETALLADES!

4 comentaris:

lamontse ha dit...

Quins temps que corren que has hagut de crear -molt previsor, amb la que està caient- una etiqueta "català" al teu bloc!

Finalment dilluns, vindran els nens a l'escola i amb retallades o sense i amb resolucions o sense, haurem de continuar la nostra tasca. Serenitat, doncs... I també lluita i reivindicació!

Bon curs a tothom!

Joan Domènech ha dit...

No pots negar que aquesta diada està divertida al teu poble.

A l'escola seguirem. Ens hem fet -menys mal!- una mica impermeables a tanta bajanada mediàtica, política i externa. És, dintre el que cap, un motiu d'esperança.

Bon curs Montse.

Anònim ha dit...

EL CIEN EXISTE

El niño
está hecho de cien.

El niño tiene
cien lenguas
cien manos
cien pensamientos
cien maneras de pensar
de jugar y de hablar
cien, siempre cien
maneras de escuchar
de sorprenderse, de amar
cien alegrías
para cantar y entender
cien mundos
que descubrir
cien mundos
que inventar
cien mundos
que soñar.

El niño tiene
cien lenguas
(y además cien, cien, y cien)
pero se le roban noventa y nueve.

La escuela y la cultura
le separan la cabeza del cuerpo.

Le hablan:
de pensar sin manos
de actuar sin cabeza
de escuchar y no hablar
de entender sin alegria
de amar y sorprenderse
sólo en Pascua y en Navidad.

Le hablan:
de descubrir el mundo que ya existe
y de cien
le roban noventa y nueve.

Le dicen
que el juego y el trabajo,
la realidad y la fantasía,
la ciencia y la imaginación,
el cielo y la tierra,
la razón y el sueño,
son cosas
que no van juntas.

Le dicen en suma
que el cien no existe.

Y el niño dice:
En cambio el cien existe.

Loris Malaguzzi

Loris Malaguzzi
Malaguzzi (1920-1994) es un maestro y pedagogo que dedicó toda su vida a la construcción de una experiencia de calidad educativa que, a partir de una enorme escucha, respeto y consideración de las potencialidades de los niños y niñas, pudiese reconocer el derecho de éstos a ser educados en contextos dignos, exigentes y acordes con dichas capacidades, que las personas adultas no debemos traicionar.

Marta ha dit...

preciós aquest poema! no entenc l´obstinació d´alguns per limitar els coneixements i la sabiduria dels nens i nenes, la informació ens fa lliures, per què retallar-la?