Cada vegada m'arriben noves notícies d'escoles que es plantegen innovacions interessants, noves maneres d'entendre l'educació... Que partint de principis i orientacions molt generals, fan els possibles per fer una escola pública que responguin a una idea moderna, innovadora, democràtica de com es realitzen els aprenentatges.
Són escoles que interpreten el currículum, el prioritzen i el gestionen de formes diferents, que veuen l'alumne no com un objecte sinó com un subjecte del seu aprenentatge...
Els avenços en les ciències de l'educació ens ajuden. Però el que és important, és que des de la seva pràctica intenten pensar i fer una escola més adequada a la realitat actual, que respongui a les necessitats cada vegada més complexes d'una societat canviant.
Es plantegen grans finalitats morals, però sobretot la idea d'educar a tots i a tothom -perquè tothom pot ser-ho i tothom hi té dret- i fan realitat dissenys i models qualitatius d'educació i escola.
Necessitem posar-nos en contacte. Saber que hi som. Que potser som una immensa minoria, però que tenim un camí que podem fer plegats. No pot ser que se'ns vengui constantment l'excusa que no hi ha recursos: els recursos hi són i cal trobar-los. No ens podem excusar tampoc amb les dificultats i la complexitat del canvi. Allò que l'escola necessita, aquest canvi qualitatiu, és el que ens ha de moure a fer passos endavant. No podem estar aillats, ni dispersos: així perdem força, fins i tot, la nostra.
Necessitem recolzament i només el podem trobar en les nostres comunitats, de famílies i de mestres. Coordinem-nos. Creem àmbits de relació i interrelació. L'escola creixerà al mateix temps que s'obre a l'exterior. Encara que sigui costós.
Fa uns anys vam fundar una coordinació d'escoles 0-12. És l'hora de pensar si aquesta coordinació ens serveix o n'hem de crear una de nova. Però la necessitem. Sols no guanyarem cap batalla, ni construirem cap alternativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada