dimarts, 21 de febrer de 2012

Escoles i projecte

Un comentari de Marga, queda reflectit a l'entrada sobre les Portes Obertes i transcric per la seva singularitat:

I què fer quan veus que l'escola on va la teva filla, NO és la opció que tu has triat?, encara has de sentir-te dir i jo mateixa ho vaig pensar, que havia tingut sort, per haver pogut entrar a la tercera opció que vaig fer a la preinscripció.

En fi, conforme ella es fa gran, confirmo que l'escola on està no és el nostra lloc, perquè no crec en el projecte, ni amb molts dels professionals que hi col·laboren.

És frustrant no poder escollir l'educació dels teus fills-es i que et quedi sempre la recança d'una escola alternativa, que coneixes, que està al teu barri i que enveges als pares i mares que van tenir més sort que tu, com si els hi hagués tocat la loteria, i potser ells-es sense saber-ho!



Aquest comentari em fa pensar en la necessitat d'implicar-se tothom per fer possible escoles públiques amb projectes innovadors. És difícil. ho sabem. Sovint la confluència de molts factors ens porten a que la qualitat sigui un concepte molt poc valorat. O, fins i tot, a valorar quantitativament la qualitat, traint la seva essència.

Les famílies que volen una educació no seleccionadora, ni classificadora, ni reproductiva, han de fer el possible per recolzar i demanar projectes de qualitat. Els mestres no s'han de resignar a mantenir un sistema que no ens satisfà ni a nosaltres mateixos.

Necessitem moltes més escoles -ja n'hi ha algunes- en les quals la tesi de Willinghan (és l'autor del llibre "Per què als nens no els agrada anar a l'escola") , caigui pel seu propi pes: Em refereixo a escoles on els nens i les nenes tinguin ganes d'anar-hi. 

He defensat i continuo defensant l'escola de proximitat, amb una àrea d'influència petita i no sóc partidari d'aquesta ampliació que se'ns ha imposat aquest curs. Crec que perjudica el conjunt d'escoles públiques, incloses les que tenen un projecte propi i definit en una direcció determinada.

Si fa trenta anys ens movilitzàvem per demanar places escolars ara, com a ciutadans, hem de reivindicar la qualitat, les escoles de qualitat públiques, en tots els territoris. Reivindicació que ens costa assumir per la seva complexitat però que cada vegeda es veu més necessària.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Estic completament d'acord amb les zones de proximitat. La meva escola ideal hauria d'estar a poca estona caminant des de casa. No només pels motius que defenses des d'aquest blog, que comparteixo, sinó per integrar els nens al seu entorn inmediat. El problema ve quan en tota la zona de proximitat - inclosa l'ampliació d'aquest any - no hi ha CAP projecte que comparteixi. Fins el punt que ens plantegem anar a viure a un altre districte per poder apropar-nos a alguna escola amb un projecte que poguem sentir nostre. Però ni així podem garantir aconseguir una plaça en una escola que ens agradi.
Coneixem projectes interessants que alguns dels pares que sí han tingut la sort (o la desgràcia) d'accedir-hi, boicotegen i intenten canviar. Perquè no només els que volem una escola diferent lluitem... també ho fan els que volen recuperar una escola més tradicional. I amb aquestes lluites no ens en sortim ni uns ni altres. Sento que ens falten opcions. Jo em faig un fart de demanar, de parlar, de proposar, però ni els mestres ni la majoria dels altres pares de la nostra escola actual comparteixen la nostra visió. I la lluita està molt bé, però l'etapa d'escolarització va passant pels meus fills i no hi ha alternatives, ni tan sols quan estas disposat a sotmetre als fills al trauma d'un canvi d'escola a mitja primària. Potser hauré de lluitar pels meus nets?
En fi, perdona l'assalt al blog. Estic molt desanimada...
Elena

Anònim ha dit...

Si, entenc quan dius que és important lluitar i demandar escoles de qualitat amb projectes educatius alternatius, quan va ser el moment, unes quantes famílies del barri ens vam posar a lluitar per poder obtenir una plaça a una escola. Segur que recordaras que es va fundar una plataforma de mares i pares que defensaven aquesta idea i que exigien una resposta per part de les administracions, la nostra petició era perquè en aquell moment hi havia un altra projecte escolar engegat però no acabat, per silenciar-nos, l'únic que van fer, va ser augmentar la ratio amb un nen-a per classe aquell curs escolar. Cosa que va anar en decriment de tots i totes, inclus algunes escoles s'ens van posar en contra, quan nosaltres, les famílies, no demanavem, ni esperavem aquests tipus de resposta.
Davant d'això, i davant de la situació que estem visquent, de crisi, de retallades...em sembla una mica ingenu pensar que amb la lluita algu ens podra escoltar, per això, entenc a l'Elena i comparteixo amb ella el sentiment de : "I la lluita està molt bé, però l'etapa d'escolarització va passant pels meus fills i no hi ha alternatives...."
Jo, em sento igual, any rera any, he tornat a fer la preinscripció a l'escola Fructuos Gelabert i m'he sentit com el qui compra la loteria de Nadal.

També, com l'Elena, la família, hem tingut la temptació de marxar a viure a una altra ciutat on pogues del cert entrar a una escola on em creies el seu projecte i la feina dels professionals, sense anar més lluny, l'escola de Mataró que sembla ser, funciona en la mateixa línea....penso que aquesta no és la solució, al final sembla de bojos, una cosa que hauria de ser tant natural com poder escollir l'educació dels teus fills i filles.

En fi, em sap greu dir, que per la meva filla, solament em queda l'opció de seguir provant sort, potser algun dia sona la flauta!

Marga