diumenge, 12 de febrer del 2012

Joan Guerrero

El meu amic.

Quan tens un amic amb el que has compartit alguna cosa -una feina, una activitat, una part de la teva vida, segurament, moltes emocions-, com és el cas del Joan , retrobar-se encara que sigui per telèfon és d'una gran alegria.

Nen...! En Joan no té mai un no per cap proposta en la que la solidaritat estigui pel mig. Ha fet d'aquesta solidaritat la seva divisa en la jubilació. La solidaritat el fa ric i vol ser molt ric...

Quan vam escriure el llibre Mirades, ja haviem fet altres coses junts. En Joan havia perdut el seu fill, l'Ernesto, i en les discussions i tries de fotografies, em va trasnmetre el seu gran amor per la vida, el seu mestratge per les relacions, per la felicitat entesa com la felicitat de l'altre.

Qui es recolza en qui? Qui ajuda a qui? Qui consola a qui?

En Joan és un filòsof. L'estimo per la seva bondat, per la seva fermesa, per la seva radicalitat, per la seva coherència.

Gràcies pel teu testimoni.