DESPRÉS DE L'ESCOLA: VIDA LENTA

diumenge, 2 de setembre del 2018

VIDA LENTA

De cop la vida lenta. Arriba sense soroll. Tranquil·la. Per al qui la vol aprofitar. Calma sobre la mar i a la terra el teu pensament: gra de sorra humida que penetra, llisca, s'enganxa...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Joan Domènech Francesch

Aprenent de mestre jubilat. Reivindicador de la vida i l'educació lenta encara que, de vegades, vagi molt de pressa. M'alegro quan veig tantes persones que volen una educació millor, emancipadora i equitativa, quan som capaços d'acceptar les nostres limitacions i imperfeccions, quan trobem algú més generós que nosaltres mateixos, quan es posa en pràctica el nosaltres per fer més gran tots els jo, quan algú aprèn malgrat tot, quan algú confia sense dubtar. M'enfado davant les incoherències, les falses promeses, la prepotència, les irresponsabilitats, l'engany, les formes que no tenen en compte el fons, la política com exercici del poder sobre la majoria... Penso que l'educació ha de poder superar tòpics i falsos mites i ha de poder contribuir a una gran finalitat: fer persones que pensin per si mateixes, lliures i que treballin per una societat més justa i equitativa.