Això comporta acceptar el futur que ve i per tant el punt és com trobem mecanismes per resistir millor? Podríem, pel contrari, començar a bastir programes i alternatives educatives que situin la responsabilitat que podem tenir de pensar el futur, i no solament tenir-lo en compte per tenir eines i recursos de resistència?
Em direu que sóc massa radical o purista... Potser si, però darrera d'algunes propostes hi veig massa conformisme o acceptació de la realitat com inevitable, i sense voler proposar que fem volar coloms, crec que l'educació encara té dret a pensar i imaginar un futur diferent al que ens pinten els "taumaturgs insignes" que diria el poeta.
Als anys 80 va ser Margaret Thatcher la que pronunciar la famosa frase, popularitzada amb l'acrònim TINA: “There is no alternative” , no hi ha alternativa. Aquesta política va suposar l'anulació de moltes propostes alternatives, pel pessimisme que instal·lava de forma implícita en la gent.
No voldria desmeréixer el Programa 360. Sobretot pel que té d'intentar que hi hagi polítiques municipals educatives globals. I per traspassar la idea que l'educació no és solament una responsabilitat de l'escola sinó també de la resta de la societat. Tot el meu recolzament a una idea que ja fa temps que circula al nostre país (Ciutats educadores, Projectes Educatius de Ciutat, Mapes educatius...).
Només això tant senzill d'acordar què ha de fer l'educació: donar eines per resistir el futur o per construir-ne un de millor?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada