divendres, 14 de setembre de 2018

Primer Congrés d'Educació Pública


Per un Primer Congrés d’Educació Pública a Catalunya

Durant dos cursos, un grup d’escoles públiques s’han reunit per tal d’analitzar la seva situació, intercanviar posicionaments i iniciatives i dissenyar algun tipus d’acció adreçada al conjunt de la xarxa pública. 

Joan Domènech


Manifestació en defensa de l’educació pública de 2014. / ENRIC CATALÀ
Aquests dos cursos han estat molt intensos, marcats per tots els esdeveniments polítics i socials relacionats amb el procés. S’ha sigut conscients que, en aquest context, era complex impulsar una iniciativa col·lectiva que, sense deixar de tenir-lo present, comportés una acció més a mig o llarg termini.
Fa més d’un any, es va realitzar una primera trobada amb escoles i persones relacionades amb l’educació, el món universitari i entitats diverses, per definir aquesta iniciativa. El resultat va ser la idea de convocar un Primer Congrés de l’Educació Pública de Catalunya.
La motivació és clara: existeix la necessitat de redefinir el paper de l’educació en general i de l’educació pública en particular en la nostra societat. En els darrers temps l’educació ha intentat donar resposta als nous reptes i ho ha fet amb iniciatives importants però encara disperses. Aquestes iniciatives han desembocat en alguns programes i actuacions que intenten constituir-se en nous referents educatius.
Però la voluntat de millora i canvi en el sistema educatiu té encara algun handicap: La  poca visibilització per part de la societat d’aquests propòsit o, en tot cas, la percepció que són experiències aïllades. Les condicions desfavorables degudes al sistema de Funció Pública i a les retallades que des de fa deu anys condicionen de forma desfavorable l’impuls i extensió de noves experiències. La manca de xarxes estables, amb recursos i una bona direcció, en el conjunt de l’educació pública. Una administració encara molt centralitzada i jerarquitzada, dominada per la burocràcia i les qüestions administratives amb interès insuficient per iniciatives de renovació pedagògica. Una estructura legislativa vertical que condiciona negativament la capacitat dels centres educatius de desenvolupar polítiques pedagògiques autònomes, amb un sistema molt millorable de Funció Pública que marca el tipus d’equips docents que conformen els centres educatius.
Tot això, junt amb altres elements, va portar a la conclusió de la importància l’organització d’aquest Primer Congrés de l’Educació Pública amb tres finalitats claus:
  • Definir els principis i les finalitats de l’educació pública vinculades a la millora i transformació de la nostra societat.
  • Proposar les condicions que faran possible aquesta millora i transformació. 
  • Visibilitzar l’educació pública i les seves activitats i projectes, davant de la societat i de l’administració educativa.
Com a persona que ha format part d’aquest procés des dels seus inicis, m’agradaria remarcar dos aspectes importants de la proposta.
La primera és la seva característica organitzativa clau: és un Congrés de centres educatius. El seu disseny, continguts, activitats, etc. estarà en mans dels centres que vulguin participar en la seva organització i en la realització del conjunt d’activitats. Aquest és un aspecte que em sembla molt important i que té com objectiu empoderar els mateixos centres educatius (escoles bressol, escoles d’infantil i primaria, instituts de secundària, instituts–escola i escoles d’adults), donant-els-hi la possibilitat de definir models i elaborar les pròpies estratègies. Es pretén que sigui la veu dels que, en el dia a dia, intenten fer possible aquests nous paradigmes educatius, una educació plenament arrelada a les necessitats de millora educativa i transformació social.
Això suposa un gran repte per als mateixos centres, ja que aquests no disposen de tots els recursos humans necessaris per desenvolupar les seves tasques quotidianes i, ara, els demanem la seva implicació en una tasca col·lectiva i organitzativa. Confio que la voluntat de tants centres educatius que han fet possible moltes iniciatives pedagògiques, seguirà propiciant la participació i dedicació generosa per  la millora de l’educació del nostre país.
D’aquesta primera característica se’n desprèn una primer condició. Si no hi ha un gruix important de centres educatius que vulguin convocar i organitzar aquest Congrés, el Congrés no es farà. Per això animo a que els centres educatius que vulguin, s’adhereixin a la convocatòria i participin des del minut 0 en la seva organització. Tots aquests centres estant convocats el dia 6 d’octubre a una primera reunió.
La segona característica és que s’adreça als centres educatius públics i ho fa sense cap ànim excloent ni tampoc en contra d’altres opcions educatives que tenen la seva raó de ser en l’actual societat. De la mateixa manera que altres col·lectius han dissenyat els seus programes o existeixen iniciatives que busquen els espais comuns de les diferents xarxes educatives presents a la societat, la nostra iniciativa s’adreça a l’educació pública ja que entenc que el paper i les condicions en que s’ha de desenvolupar, tenen unes característiques que cal tenir en compte de forma inequívoca.
La nostra societat  és madura i plural i ha d’acceptar i respectar les diverses iniciatives educatives existents, a la vegada que ha de renovar la confiança amb el sistema públic com a motor del canvi i millora educativa.
Com he anunciat, es proposa el proper 6 d’octubre, una jornada organitzativa per començar a compartir propòsits i actuacions. A la trobada hi són convidats els centres educatius que es comprometin a implicar-se en la seva organització. Amb posterioritat a aquesta data i depenent del treball que hi realitzem, s’aniran explicant les diferents fases previstes.

Convocatòria. 
Dia 6 d’octubre. Horari: de 10 a 13:30.  Lloc: Escola Pública Fluvià. (c/ Fluvià 60, Barcelona). Més informació a:  http://www.mrp.cat/admin/magatzem/ambitsdes/crida-planificacio-congres-juny2018.pdf

Els centres educatius interessats en formar part de la convocatòria podeu accedir a aquest enllaç:

Nota.
Les escoles impulsores són, Institut-Escola Costa i Llobera, Escola Els Encants, Escola El Vinyet, Escola Fluvià, Escola Fructuós Gelabert, Escola La Llacuna del Poblenou, Escola La Maquinista, Secretariat d’escoles rurals.
La iniciativa compta amb l’adhesió d’altres centres educatius, juntament amb un grup d’entitats i de persones del món educatiu a títol individual que li donen suport. La relació completa de centres educatius, entitats i persones es donarà a conèixer a partir del 6 d’octubre.
ARTICLEDEL DIARI DE L'EDUCACIÓ. 12.09.2018