diumenge, 23 de setembre de 2018

LLIBERTAT I DEMOCRACIA

I no em mena cap bandera  
que no es digui llibertat.
Lluís  Llach


Ja no sé si sóc independentista. La meva consistència ideològica fa aigües, mentre a fora, els que ho són i els que no ho són, per ferma convicció, peti el que peti... es reafirmen hereus de batalles i guerres, entre si, contra si. Es lògic, el consens, tan desitjat a voltes, de vegades és molt fictici i en els temps de les renúncies, de les autocritiques, dels mitjans per sobre les finalitats, es fa difícil seguir ferm en les teves conviccions.

Reclamar la llibertat -ningú dels encausats hauria d’estar a la presó- i voler que els drets humans i la democràcia tornin a ser la practica habitual del nostre país -prou de jutges pretorians, d'amenaces, d'atacs a la llibertat d'expressió...- hauria de ser un desig àmpliament majoritari. I penso que ho és. 

No em facin decantar per cap opció que no defensi aquests punts bàsics. I no vull ser fonamentalista pensant que això només te un futur possible. 

Llegeixo amb espant els articles sobre els candidats a l’ajuntament de Barcelona. Dic amb espant per no utilitzar una altra paraula més desolada. Molts traspuen sectarisme, política màrqueting, reducció ideològica, corporativisme polític... Es fa poca conversa dialògica sobre aquests temes i les postures s’encallen en la consigna.

Però la llibertat, la democràcia i els drets humans, encara son elements imprescindibles. I l’escola necessita fer-los seus de nou.

Fotografia: Llaços arrencats a Sant Fost