INDIGNACIÓ

No poden passar gaires hores de tranquil·litat. Apareix la indignació manifestant-se amb notícies de l'escola. Una altra vegada la incertesa de les plantilles a l'inici de curs. Al costat de la il.lusió del primer dia, dels projectes a mig dissenyar, dels plans guardats al calaix del mes de juny, l'alegria del retrobament... al costat de tot això,  la lenta burocràcia de l'administració: places sense mestre, mestres sense plaça, necessitats no cobertes, persones amb actituds poc profesionals... Hi ha algun argument que encara defensi aquest sistema caduc, antipedagògic, m'atreveixo a dir, antieconòmic, de nomenaments i de formació d'equips docents a les escoles?


Sentir, la primera part del coneixement. Sentir indignació, la primera part de la revolta que un dia vindrà. 

La llunyania de l'escola no m'estalvia la indignació. És clar que els buròcrates que dissenyen aquesta funció pública i els que l'apliquen sense manies i els que li donen suport, no ho pateixen: estan allunyats de l'escola i no tenen ganes de sentir les conseqüències dels seus dissenys i dels seus actes. No ho senten, està clar.