La primera vegada que vaig anar a Santa Coloma: 22 anys, gener del 76, a treballar a l'Academia Singuerlín, amb el director de la Hermandad de Cristo Rey. El Sr. Luis em va acomiadar als tres menos, abans d'acabar el període de prova, entre d'altres raons per portar la revista Cambio 16 a l'aula, i per començar a estudiar literatura castellana per Gabriel Celaya en comptes de Fray Luis de Leon. Conservo d'aquella época el reglament de règim intern que prohibia fer reunions de més de dues persones als passadissos (tal qual) i recomanava que si havíem de castigar a algun alumne quan estàvem al pati ho fessim "discretament" ja que ens podien veure dels balcons al costat de l'escola. Tota una experiència.
Retrobar companyes i companys, alguns d'ells dels primers anys de lluita per un ensenyament públic i de qualitat, és sempre un plaer.
Santa Coloma ha canviat molt. És una ciutat que potser ha perdut alguna oportunitat, però que s'ha mantingut noble, sencera, compromesa i activa. A l'acte vaig citar el vers de Salvat Papasseit amb altres dimensions: jove, rebel, melangiosa, cansada... És una ciutat polièdrica. Amb moltes mirades que poden convergir. La seva riquesa és la seva diversitat. La seva diversitat és la seva riquesa.
Tant de bo segueixi tenint iniciatives renovadores en el futur. La matèria prima hi és. Cal que els responsables d'impulsar-ho estiguin amatents i tinguin la valentia i inte·.ligència per fer-ho. A la fotografia el Parc d'Europa, el parc que va unir la ciutat.
1 comentari:
Gràcies Joan per la teva reflexió. Per a mi, Santa Coloma també ha estat una ciutat de lluita i d'honestitat.
Publica un comentari a l'entrada