divendres, 12 de febrer de 2010

Contradiccions a la nostra societat

Que la societat és contradictòria ja ho sabem. Però de vegades no ens adonem de com ho és en relació a l'escola.

Dos exemples polèmics. El primer és el canvi respecte al significat d'un dels aspectes bàsics del procés d'educació / socialització dels infants. Els infants, com a infants que són, sempre ho han volgut tot i immediatament. És amb el procés educatiu / socialitzador que, tant des de la família com des de l'escola, els nens han après que no ho poden tenir tot i que per aconseguir una part del que volen han de treballar i esforçar-se. Aquest aprenentatge els transferia a la vida adulta. Però la gran contradicció en aquests moments, és que són precisament els adults els que també ho volen tot i de forma immediata -puguin o no aconseguir-ho. Què fer des de l'escola davant d'aquesta situació?

I el segon exemple. S'ha criticat a l'escola pel fet d'abandonar la cultura de l'esforç. Però qui ha abandonat a qui? En una societat en la qual a través dels mitjans de comunicació de masses, de la publicitat, de la tecnologia, continuament se'ns diu que l'ideal de la felicitat -i el consum- és aconseguir objectes materials que et possibilitaran fer les coses amb menys esforç... Quina cultura de l'esforç hem de treballar des de l'escola? Una escola que intenta buscar aquest desllorigador, a partir de reivindicar el desig i la motivació com a mecanismes que ens portaran a l'esforç? I que, per aquest fet, és criticada per no buscar l'esforç a través de la disciplina, l'obligació o el càstig. En allò que la societat ha fracassat es busca de nou culpables a l'escola.

Un flac favor se'ns fa a la idea de que societat, escola i educació, són elements que han d'estar íntimament relacionats.