diumenge, 21 de febrer de 2010

Passejada en blanc

Passegem en blanc per les muntanyes de Núria. El Pic de l'Àliga és un bon objectiu, abastable, que permet una caminada esplèndida, en un paisatge impecable -només hi resten les petjades que hi anem deixant.

Camins per la llum, el fred, els colors, les textures... El vent en un moment ens talla l'alè i ens refreda les galtes i les orelles.

La mirada es perd en els horitzons, les muntanyes -Montserrat i Montseny al fons- i en aquells espais més propers.

Lentitud en el caminar, pau i silenci en l'espai... Temps i espai que imaginem per uns moments possibles i diferents de com són al final de la Vall, al final de les Valls, a la ciutat...

Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor... com diu Salvat Papasseit. I tornarem a la ciutat on ens hi porta l'altra vida quotidiana... Ens anem de la Vall amb la imatge del primer sol del matí a sobre les muntanyes nevades:



Només per dir-vos com és la boca d'ella, com la neu rosa als pics quan surt el sol. (Salvat Papasseit).

1 comentari:

Anònim ha dit...

Imagino el fred, i l'aire nou netejant l'interior, i el blau del cel...Petons de Natura. Un bon bàlsam per tornar a ciutat.

Un petó urbà

Núria