divendres, 19 de febrer de 2010

Vivim en el temps de la lentitud?

Les companyes de l'escola Els Alocs, em van obsequiar amb aquest text de Miquel de Palol (El Testament d’Alcestis, 21 d’octubre de 2005. Pàgina 345. Us el reprodueixo textualment...


..Atenció a les tradicions, coneixement, llums i ombres de l’esperit, atenció als enganyosos aires del temps! Només una cosa s’ha calmat: vivim en un tòpic il·lús on dorm la clau de l’estupidesa moderna. Tothom diu, temps de vida frenètica, i jo dic, en absolut. La vida frenètica és la de XVIII, quan la gent als vint anys en fa vuit que treballen i ja tenen quatre fills, i als trenta, a punt de ser avis, són mestres en la seva feina i en saben més de la vida que avui qualsevol als cinquanta, o ja són morts. Allò sí que era una vida frenètica, una existència enlluernant, accelerada, sense ni respir, i gràcies a això intensament viscuda i respirada. Una vida trepidant és viure en vuit anys el triomf d’una república sobre una monarquia, dos canvis radicals de govern, dues revoltes, una guerra civil i l’adveniment d’una dictadura, no pas haver d’esperar-ne cinc a la mort del dictador per aconseguir el que cinquanta anys enrere només n’havia costat un, no pas veure’n passar trenta amb la centèsima part dels canvis substancials que es permeten els ciutadans lliures de qualsevol altre país en qualsevol altra època passada. Vivim un dels temps més lents, anquilosats, vacus i ensopits de la història, un temps d’exèrcits de paràsits socials, joves poetes de quaranta anys, vedells d’escorxador, obesos de físic i de ment, carxofats hores davant de pantalles d’ordinador plenes de lilaines.



Miquel de Palol