dijous, 11 de febrer de 2010

Debats de la lentitud

Segueixo fent presentacions del llibre "Elogi de l'Educació lenta". L'assistència és considerable i torno a agrair des del Blog aquesta acollida que ha tingut la proposta de reflexió.

En els debats es produeix una coincidència en molts aspectes: en l'anàlisi del tractament del temps a l'educació, amb la necessitat de buscar una nova perspectiva per tal d'analitzar-lo... Els mestres coincideixen amb les reflexions generals, i també acostumen a coincidir en que és molt difícil canviar el funcionament quotidià de les escoles. Saben i diuen que a l'adminsitració hi ha moltes resistències, però que els mestres també formem part de vegades d'aquesta resistència i por al canvi.

Les famílies situen el debat en els aprenentatges. No estan convençuts que canviar el ritme suposarà que els nens aprenguin millor i dubten d'aquesta proposta. Tenen la pressió incorporada de que els seus fills i filles no poden perdre cap tren. Després al final, es pregunten que passarà quan vagin a un centre educatiu que no respecti aquest ritme més tranquil.

Però quan obrim debats no pensem que tenim la resposta a tot. Els debats ens obliga formalment a buscar noves respostes i potser a formular noves preguntes. Aquest és el gran mèrit de les reflexions i els debats oberts, fets sense cap pretensió de dogmatisme.

Que l'educació s'ha de millorar és evident. Què ho hem de fer a partir de la reflexió i replantejament de molts aspectes que, potser, estant molt incorporats a la nostra quotidianeitat, també. I no renunciar a les grans preguntes: quines intencions ens mouen? En quina societat ens emmirallem? Quin ciutadà volem formar?

1 comentari:

Anònim ha dit...

http://dalleuncolinho.blogspot.com/

Me ha gustado esta viñeta.


Pilar