diumenge, 28 de febrer del 2010

Temps de pactes

D'entrada crec que els pactes educatius són necessaris per tal de donar estabilitat al sistema educatiu, a l'escola, a la feina dels mestres... Però, també penso, que en el nostre país, els pactes segueixen sent paper mullat, instruments de debat electoral i, al final, boumerangs que es tornen cap els signants.

A Catalunya varem signar un pacte i , continuament, és posat en entredit pels partits i els sindicats signants i no signants. És reinterpretat i és objecte de litigi. No n'hi ha prou amb signar un pacte sinó que cal una administració diferent i això, mai és objecte de cap pacte. Es reforma l'educació cada cinc anys però l'administració i la cultura dels partits respecte a l'administració educativa es manté funcionant amb les mateixos paràmetres.

És una política que segueix col.locant als que tenen carnet en els llocs de decisió, per sobre de les persones expertes, que en saben, que no es deixen portar pel curt termini electoral. M'ho expliquen els companys d'Osca aquest cap de setmana en que els visito. Càrrecs en mans de membres del sindicat proper al govern autonòmic que no han estat quasi mai a una escola... i són els que decideixen la política concreta educativa. Els hi dic que, aquí, fa temps que passen conses semblants.

Els pactes en educació que ens anuncia el govern central, encara són més preocupants. Són pactes en els quals d'entrada només hi participen els partits polítics: bé el pp i el psoe. Poca cosa aconseguirem amb aquest plantejament. Llegeixo propostes surrealistes, com per exemple que els alumnes que no superin l'avaluació de sisè de primària hagin de fer un curs més: el sisè plus.

Seguim oferint pegats a problemes profunds. Receptem el mateix que ha causat el fracàs, per intentar una cura paliativa i tranquilitzar, a aquestes alçades, ja no sabem a qui.

A Osca bon amibent treballant amb els mestres tot el que té a veure amb el temps. El temps de la qualitat, el temps de les persones, el temps dels aprenentatges. Treballant en entorns difícils però amb la voluntat i constància dels que no clausiquen per aconseguir una millor escola. Malgrat totes les pressions i dificultats externes. Gràcies, companys de l'EVA (Escuela de Verano) per convidar-me a compartir un matí amb vosaltres.