dimecres, 17 de febrer de 2010

L'art de la vida

En el llibre l'art de la vida, Zigmunt Bauman ens fa una reflexió sobre la felicitat. Ens alerta de que, en un món abocat al consum i que constantment l'identifica amb ser i benestar, la meitat de béns crucials per a la felicitat humana no es venen a les botigues ni tenen preu al mercat: amor, amistat, els plaers de la vida familiar, la satisfacció de tenir cura de les persones estimades, l'autoestima de la feina ben feta, l'estimació, la solidaritat, el respecte als nostres companys de feina i a totes les persones amb qui ens relacionem; diu que tampoc no hi trobarem la manera d'alliberar-nos de les amenaces de desconsideració, menyspreu, rebuig i humiliació.



Quin és el futur que ens planteja aquesta societat de consum? Quina oferta ens fa de felicitat que només aporta frustració? El PIB d'un país no recull els índexs de felicitat de la seva població, només aquells indicadors que, precisament, no afavoreixen i potser fins i tot dificulten que la felicitat sigui un bé universal.
Quin progrés ens ofereix com a model? Quines conseqüències té aquest fet per a l'educació i l'escola?