Ahir, l'Agenda 21 escolar va organitzar un acte a l'escola sobre arquitectura i pedagogia.
Claus Jensen, pedagog, antropòleg, estudiós dels espais educatius ens va parlar de la relació entre espai i educació, la interrelació entre els dos aspectes, la necessitat que els projectes arquitectònics tinguin com a punt de referència els models educatius. Com des de l'espai es pot parlar de flexibilitat, obertura, invitació, participació, democràcia... O tot el contrari.
A l'escola hem patit aquesta relació en la construcció del nou edifici. I en primer lloc, hem patit la manca d'orientació educativa dels criteris de construcció de la Generalitat de Caytalunya, pensats per una escola del segle XX. Ja sabem que introdueixen el cablejat i les connexions a internet, però aquestes connexions no modernitzen els projectes. Les aules segueixen sent tancades, l'espai no facilita gaire la comunicació, hi ha pocs espais "no formals"...
Tenim una bona escola, però hagués pogut estar millor encara. Sobretot si darrera el projecte arquitectònic hi hagués un projecte educatiu, uns criteris educatius... Sabem que el factor humà pot transformar el pitjor espai. I que el clima en una escola depèn fonamentalment de la capacitat de les seves comunitats de generar confiança, cura, flexibilitat, respecte...
La sostenibilitat que demanem als edificis es sosté perque hi ha una política educativa estratègica a mig i llarg termini, no solament en cadascun dels centres, sinó fonamentalment en els organismes de l'administració. Les decisions que prenem avui van condicionant el demà. De vegades sense adonar-nos.
1 comentari:
D'aquesta sessió, jo em pregunto:
per què cada persona tenim una idea diferent de com ha de ser l'espai i quins mobiliaris han d'anar dins d'aquest espai?
Com és que a Catalunya, un país on a nivell educatiu tenim una història rica de pedagogs i que darrerament , els polítics d'esquerres no compleixen en una modernització dels materials i mobiliaris que ha de necessitar una escola? Com pot ser que tot Catalunya tingui els mateixos pupitres, cadires, pissaarres, suros, armaris, penjadors de l'època franquista inútils i decebedors per la fnció que han de portar a terme? és que tanquem els ulls? I per l'altre costat els mestres som uns conformistes, diem que no ens deixen, tot val molts diners , però la bona inversisó és la sostenibilitat del futur. i el bon aprenentatge igual.
Gemma
Publica un comentari a l'entrada