dilluns, 8 de febrer de 2010

Que aprenen els nens a l'escola?

Les escoles que hem renunciat de forma radical a no tenir la guia dels llibres de text, constantment ens plantegem si el què els nens aprenen, és tot allò que cal saber. Ens ho preguntem els mestres i s'ho pregunten les famílies.

Les escoles públiques que fem l'opció de fer una escola de tots per a tots, tenim un altre dilema: els nens i nenes que responen molt bé des d'un punt de vista acadèmic, tenen tot el què necessiten?

Les escoles que volen educar compaginant educació i instrucció, i fent una aposta per tal que els nens trobin sentit a allò que han d'aprendre, han de prioritzar, triar i escollir. Ho fan de manera correcta?

Quan parlem del què aprenen els nens i les nenes, en un context d'escola pública i amb la voluntat de que tothom sigui educat, aquests tres dilemes són claus i cal donar-lis resposta de la millor manera possible, amb el màxim consens i comunicant aquestes decisions al conjunt de la comunitat educativa.

Les escoles novelles que treballen amb decisions d'aquesta mena tenen una situació de tranbquil.litat mentre estan a l'educació infantil i de pressió progressiva a l'educació primària. A l'educació primària també hi hem de donar resposta. Aquest és un dels reptes actuals d'aquestes escoles.

1 comentari:

David Vilalta i Murillo ha dit...

Hola amic,
vells dilemes per a un futur incert que es concreta dia a dia a l'aula.
Si la pregunta et dona trempera per millorar beneïda siga. Mai deixarem de voler saber més: Com fer que les nostres alumnes siguin bons escriptors, lectors, matemàtics,científics... sàpiguen pensar per si mateixos, gestionar les seves emocions, descobrir l'alteritat... sàpiguen ser feliços.
Quan més estudiarem més ens adonarem que no en sabem prou, però alhora millor seran les nostres aules, la nostra escola, el nostre alumant... i ens continuarem preguntat: què aprenen els nens a l'escola?
Ara bé hi ha una altra pregunta:
i com s'aprèn?
Bé, penso que voslatres aproveu l'exàmen. Però no atureu el vostre moviment. Encara que sigui poquet a poquet.
Petonets
David Vilalta Murillo