Benito

Diumenge vam escoltar Benito Lertxundi a l'Hospitalet. En una sala a mitges, la tarda es va omplir d'una veu greu, profundament poètica, evocant per tots els assistents tots els colors del verd del país basc, amb els matisos que formen la seva gent... Vam viatjar a les seves valls i, sobretot, al seu mar.

Perquè cantem? A l'entorn del foc, segur que la humanitat ha inventat la paraula, el llenguatge i, també la cançó, la poesia... Tots els colors de la tardor, t'evoquen...

Un gran poeta de la cançó, de la paraula més alta, més sincera, interrogant, qüestionant, preguntant...



Sentint-lo et venen ganes de cantar, de somiar, de creure amb les persones profundament arrelades a un paisatge, a una comunitat. Gràcies, Benito, per poder seguir comptant amb la teva veu.