dissabte, 13 de març del 2010

Que l'educació lenta rutlli! (i 2)

1. Deixar de fer totes les coses que no són imprescindibles, burocràtiques, demandes externes que no ens aporten cap millora a nivell de centre. Economitzar el temps destinat a omplir graelles i aplicatius. Invertir el temps de gestió dels equips en la documentació dels processos que es produeixen a nivell d'escola: experiències, projectes, reflexions... ordenant aquests processos, invertint temps en consensuar aquests petits exemples de documentació que sorgeix de la pràctica de cada escola.

2. No substituir cap document propi de l'escola, per un esquema extern. Rebutjar la imposició d'esquemes externs en la confecció dels propis projectes. Fer la lectura d'aquestes propostes externes com orientacions que poden ser vàlides per donar pistes al propi desenvolupament dels projectes local i específics de cada escola, que és l'important.

3. Començar a revisar els horaris de les aules en el sentit de concretar franges horàries més grans per a treballar amb els alumnes. En aquestes franges situar els mestres que hi participaran i donar flexibilitat a cada aula i nivell i cicle, per concretar com es distribuiran activitats, disciplines i àrees. Amb això afavorirem un espai i un temps en el que serà possible començar a fer activitats més globals i interdisciplinars. Amb un respecte als diferents nivells i ritmes en els que aplicarem aquesta interdisciplinarietat. La globalització dels aprenentatges no es pot aplicar per decret, sinó que hem d'avançar-hi pasa a pas, en la pràctica i amb l'acord de tots els implicats, mestres que provenim de cultures disciplinars i fragmentades, no ho oblidem.



4. Seguir revisant els horaris de les àrees instrumentals -llenguatge i matemàtiques- per reduir-ne el pes explícit a l'horari. Entendre que aquestes àrees es treballen en molts moments de l'aula i, per tant, el que cal es tenir una mirada instrumental de veritat. Si són instruments per a la comprensió del món les hem d'entendre com a recursos que hem d'utilitzar en qualsevol moment i no com a disciplines d'estudi descontextualitzat.

5. Impulsar temps a les escoles, en els quals sigui possible la deliberació, la meditació, la reflexió... el no-fer-res programat és una necessitat per fer possible un aprofundiment en tots i cadascun dels nostres objectius més educatius. Crear un clima d'aprenentatge a l'aula, en la que els alumnes hi participin, hi trobin sentit, practiquin un esforç continuat, racional i emocionament positiu.

7. Revisar espais de les escoles i de les aules, inclosos passadissos, biblioteca, pati, vestíbuls... per fer possible llocs en els quals es faciliti l'educació no formal, no organitzada.

8. Revisar els continguts del currículum per tal de seleccionasr i triar aquells coneixements bàsics amb els que cal assegurar la seva comprensió. Donar temps als aprenentatges bàsics i bandejar els irrelevants, tots aquells que només suposen una reproducció automàtica d'un sabers.

9. Començar a revisar el treball que fem en les aules de programació i seqüenciació organitzativa dels aprenentatges que treballarem en cada aula. Flexibilitzar les programacions és molt important, treballant en la línia de fer bones declaracions d'intencions, planificant actuacions a realitzar i, sobretot,m situant el rigor professional en fer constants avaluacions i revisions del treball realitzat a cada aula.

10. Analitzar els instruments que tenim a les aules per treballar el temps amb els nostres alumnes i veure quina idea de temps estan transmetent. Una idea accelerada? de respecte als ritmes diversos i flexibles? Revisar els comentaris que fem en les sessions d'avaluació i en els informes a les famílies i, per què no, en el llenguatge que tenim a les aules, per tal de veure quin tractament hi té la lentitud. La penalitzem? La respectem? La treballem?

11. Potenciar el joc com a eix central de l'activitat de l'infant a l'escola i fora de l'escola. Els infants si no juguen no aprenen. No cal pensar en jocs per a que aprenguin... L'aprenentatge es donarà de forma natural. Potenciar els jocs lents, per sobre dels ràpids.

12 Treballar amb les famílies la introducció d'espais i temps tranquils, lents, de calma... absolutament necessaris per un creixement emocional i intelectual. Reduir les activitats extraescolars. Potenciar que hi hagi temps familiar no organitzat, en el que no cal fer cap activitat programada. Una tarda a la setmana, pot ser la tarda de la no activitat?

Aquesta llista és provisional i suposa camps d'actuació en els quals hi pot haver concrecions molt més específiques i diferents. Es tracta de reflexionar conjuntament i explicar-nos les experiències, pràctiques o idees que tinguem. Aquí o en el bloc de l'educació lenta. Estem oberts als vostres suggeriments i crítiques.

Que l'educació lenta rutlli!

3 comentaris:

Marta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Des de la Comissió de Salut de la Zer Les Salines (Alt Empordà) hem fet aquesta proposta al Claustre (tal com les vam posar a l'escrit donat a cada persona):

Elogi de l’educació lenta
Joan Domènech Francesch
Graó Micro-macro referències

“Lentitud no significa fer les coses a poc a poc, sinó trobar el temps just per a cadascú”.

Propostes
Actitud
- Aturar-se, donar-se temps per veure el que està passant en el moment, per notar-se, per veure els nens/es i per adaptar la programació a la situació i al que va sortint.
“Gaudir del moment de les activitats desenvolupades i que tenen sentit i no estar condicionat constantment pel programa que cal complir, per les proves que cal efectuar o pels resultats que cal obtenir.”
(punt 8 del decàleg per una educació lenta)
- “Saber viure, ser positiu. Donar exemple de vida i incorporar el sentit de l’humor a l’educació. Donar exemple de respecte envers la diversitat de ritmes.”
(punt 7 del decàleg per una educació lenta)
General
- Importància de prioritzar, versus “no tinc temps”.
- Tenir clar quins objectius vull aconseguir.
- Educar el temps; donar-se temps per escoltar, per observar, per llegir, per jugar,…
- Donar un temps adequat al procés de lectoescriptura, respectant el ritme de cada alumne; posant èmfasi en el treball de preescriptura.
- Mirar-se el currículum, les competències bàsiques, el decret d’autonomia de centres,… amb una mirada positiva: què ens pot anar bé?

Concretes

En general, semblen interessants les 25 propostes concretes del final del llibre i proposem mirar quines poden portar-se a la pràctica. Algunes que han sortit i que qui les practica les valora molt positivament:

- Flexibilitzar horaris: “Trencar l’horari pensat per àrees. Fer horaris amb franges més llargues d’una hora”.
- Revisar el vocabulari d’informes que penalitzi la lentitud.
- Temps lliure: una estona a la setmana de “temps sense temps”. Els alumnes fan el que volen amb el material a l’abast (llibres, plàstica, jocs,…). Poden també estar sense fer res. Límits: desplaçaments i moviments tranquils, to de veu agradable.
- Començar les classes deu minuts després i acabar-les deu minuts abans. Pactar amb l’alumnat que aquests vint minuts seran per parlar entre tots de forma informal..."


Jo personalment, crec en les coses fetes a poc a poc, deixant que vagin entrant i assimilant-se, cadascú al seu ritme. En el nostre calustre hi ha persones properes a aquesta mabera de veure les coses, que fins i tot ja ho han comentat en reunions amb pares, amb propostes concretes, i d'altres que estan en altres ondes i els ha arribat poc o gens. No em preocupa. Crec que és molt important el diàleg, les conversses, anar compartint...
En això estem. "Todo se andará", como decía mi madre.

Recullo aquesta llista teva per a incloure-la en el material de la Comissió (hem obert una sub-carpeta ambe el nom de "Educació lenta").


"Que l'educació lenta rutlli!" (guiño)


Lourdes Marcos, de l'escola de Biure d'Empordà

Joan Domènech Francesch ha dit...

Això promet, no? Tant de bo tot aquestes reflexions que aneu fent vagin desembocant en algun moviment ben important. Que rutlli, que rutlli!!!!