La Sílvia Pérez, el dia 4 al Palau de la Música. No deixava de dir-nos que estava molt feliç. Ens va meravellar amb la seva veu i les seves cançons. Algunes que fan posar la pell de gallina, com les Corrandes d'Exili. O la cançó del Gallo Rojo, de molts records d'altres temps.
Dimarts 9, al Liceu, Nino Machaidze, una cantant excepcional que ens va fer feliços, transmetent amb les cançons de "La fille du régiment", la seva pròpia felicitat.
Quanta emoció es transmet amb unes cançons, amb unes paraules acompanyades de música? Les veus ressonen, amb els seus silencis, els seus aguts, els gestos que acompanyen els mots.
Dues cantants, en entorns i contextos diferents. I a totes dues els unia semblants emocions que ens transmetien al públic dels dos concerts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada