Hi ha tants records lligats a aquest far... Des de fa uns dies presideix el blog. L'he vist durant el dia, amb sol, plovent, a la nit, quan deixa anar el primer raig de llum... Quan era petit el visitàvem amb els meus pares i el farer ens ensenyava el llum de petromax que substituïa l'electra, quan aquesta fallava... que en aquella època també ho feia.
Els fars tenen l'encant de les coses antigues que encara ens fan servei. En aquest món tan ple d'incerteses són el símbol de que, encara que estiguem perduts, hi ha senyals al nostre costat que potser ens ajudaran a trobar el camí o a arribar a port.
Els fars, que són tan importants per la llum que fan, com per les estones que resten apagats.
Pugeu a Sant Sebastià i deixeu-vos emportar per la màgia de la seva llum i del mar que té al davant. Ho heu de fer al capvespre, quan comença a iluminar, però encara hi ha llum per veure on es perden les seves ones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada