Han estat dos dies de reconeixement de tot allò que fem, que és important i que comença a formar part d'una cultura compartida per moltes escoles. Potser no per totes les que han començat de nou. Però si d'un nombre molt important. Estem en el renaixement de maneres de fer, de cultures de renovació, d'exemples de que és possible una altra escola pública.
Les mares de la meva escola, la Bea, la Belen i la Judith amb l'acompanyament de la Mar, estan contentes de sentir com un catedràtic de pedagogia, l'estimat Angel Pérez, explica com hem d'avançar per fer possible l'escola i l'educació que necessiten els nostres fills i alumnes. Em diuen emocionades "això, també ho fem al Fructu". Quina gran satisfacció aporta el seu acompanyament i les seves escoltes. Fer una escola des del compromís i la dedicació, amb aquest acompanyament tant càlid, és un motiu constant de satisfacció.
Escoltem amb una certa perplexitat les paraules del Director General, Jaume Graells. Ens diu, en la primera part el què hem de fer. La meva opinió és que això és de poca sesibilitat, més que res perque en la segona part del seu discurs només ens explica el que farà el Departament, però no avança cap compromís amb la feina, les iniciatives, les propostes que les escoles novelles estem fent des de fa més de sis anys.
Fa més de dos anys vaig escriure al Conseller Maragall per explicar-li tot això. Mai he obtingut cap resposta a la meva carta. Segur que se la va quedar algun col.leccionista de cartes insòlites que hi deu haver treballant a la Conselleria. Vull pensar que no la va arribar a llegir i que no té tan poca visió política de la importància que tenen aquestes escoles pel futur del sistema educatiu català.
Mentrestant les escoles novelles seguim innovant, renovant, reinventant, i també patint el creixement de les nostres escoles.
Penso que les escoles novelles estem en el bell mig del debat pedagògic. Un debat que l'Angel Pérez ens va explicar des de la pedagogia més propera, i que nosaltres estem intentant resoldre des de la pràctica quotidiana. Un debat que ha d'aportar llum a tants aspectes que intentem definir: currículum, autonomia, projecte, equip, democràcia, competència, valors, ciutadania... Sempre amb la mirada posada en els infants i els nois i joves. I en el seu futur. I en les seves necessitats, motivacions, històries, preguntes...
Estem contents de tant feina feta i dels lligams que hem començat a crear. Uns lligam que hem d'enfortir i estendre. El foc del que ens parlaven els companys de l'ICE de la UAB, la Marga, en David, en Carles, la Carmina i la Montse, s'ha revifat. Portem el foc, som els bons? (podem preguntar com el nen de la carretera). Però no toquem campanes encara. Només són unes petites brases, que la bufera que ens hem encomanat aquests dos dies ha revifat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada