diumenge, 7 de març de 2010

Doble llenguatge, indignació.

El doble llenguatge és quan dius una cosa, la valores, fins i tot, opines que funciona bé, que és important... i després en fas una altra en la pràctica. I si el fer en la pràctica, a més de la contradicció amb el discurs, depén de criteris canviants, polítics, és un doble llenguatge que indigna.

Mentre el Director General d'educació bàsica i batxillerat recolzava, a les Jornades del divendres 6, l'actuació de les escoles novelles, les seves pràctiques, la seva contribució a la innovació i la millora de l'educació... m'explicaven les pressions que una escola de Lleida ha tingut per tal que deixi de fer allò que és una pràctica habitual de moltes de les escoles novelles i d'altres escoles amb història del nostre país.

Un grup de quatre famílies descontentes del projecte de l'escola Ciutat Jardí de Lleida van iniciar un conjunt d'actuacions destinades a impedir que aquest projecte tiri endavant. Sense el suport del conjunt de les famílies, són escoltats per les autoritats del Departament d'Educació de Lleida i provoquen un conjunt d'actuacions d'inspectors, encapçalats per l'inspector en Cap, que intenten a partir d'un control inusual i absolutament desmesurat, que l'equip educatiu de l'escola renuncii a trets importants del seu projecte. (La seva inquisició també arriba a l'extrem de questionar perquè els nens i nenes no porten sempre bata, però com que això ratlla la ridiculesa, crec que no val la pena fer-ne cas).

L'equip es manté en el seu projecte. I ens demana recolzament. El té, incondicional, de les escoles novelles, de la Federació de MRP de Catalunya i m'atreveixo a dir de tots els mestres que volem fer possible una altra mena d'educació i que ens creiem de veritat tants discursos de competències, de societat del coneixement, de renovació, qualitat i millora que el mateix Departament predica, espero que no solament, de cara a la galeria.

Això sí: És el moment de parlar de carta de compromís de les famílies amb el projecte educatiu, de predicar la bondat de l'autonomia pedaògica de les escoles, de la professionalitat dels equips directius... Però a l'hora de la veritat, la cara més absurda, retrògada i conservadora de l'administració apareix sota l'aparença del discurs més progressista.

Fa por el canvi i la millora. Fa por que es questioni el que l'adminsitració fa malament. Fa por que els diaris s'omplin, no dels problemes que tenim a les escoles per fer una educació millor, sinó de les incompetències, contradiccions i absurditats d'una administració educativa que en comptes d'estar al costat de la innovació i del canvi, està al costat del privilegi i el "fer les coses com s'han fet sempre, encara que provoquin fracàs". Hem reformat l'escola, l'educació, el sistema educatiu moltes vegades, però l'administració segueix funcionant amb els paràmetres de sempre. Mala peça tenim al teler.

Sectors de l'administració s'instal.len en la por i la comoditat. Afavoreixen totes les postures i cultures que manifesten inseguretats pels canvis que s'han de fer, ens agradin o no, o ens facin moure de la cadira.

Qui té por a l'autonomia? Qui té por a la participació? Qui té por al projecte? Qui té por a la renovació i la qualitat? Segurament tots aquests funcionaris instal.lats a l'administració educativa, en càrrecs de decisió que, allunyats de l'escola des de fa tant de temps, si és que l'han trepitjat mai, decideixen què hem de fer per fer-ho millor.

Mentre passava això a Lleida, una escola petita de l'interior del país, no pot tampoc dur a terme el projecte aprovat per l'administració educativa, per la incompatibilitat amb persones de l'equip docent. I tot i que les famílies també han manifestat les seves queixes, l'administració no fa res per canviar aquesta situació. Perquè escolta a unes famílies i a d'altres no? Quan es tracta de criteris pedagògics, perquè l'administració no es mulla mai a favor del canvi i la renovació i, en últim cas, només valora l'immovilismne i fer les coses com sempre? És aquesta l'administració que ha de modernitzar el país i l'escola? És aquesta l'administració del canvi qualitatiu?

Indignació per la postura de l'administració. Respecte per les famílies que estan en tot el seu dret a discrepar. Recolzament incondicional per les mestres de l'escola.

8 comentaris:

Arianne ha dit...

Crec que un dels principals temors actualment és la por a perdre el control, evidenciar que els canvis ens atemoritzen ens fa mostrar-nos en la vulnerables, a acceptar que no sabem tot.
El que passa és que no ens han ensenyat a aprendre del que no sabem i això no és fàcil, perquè hauríem d'acceptar el repte no com a risc, sinó com a possibilitat per aprendre del que no sabem, a qüestionar-nos a nosaltres mateixos i a revisar els discursos colonitzadors de les administracions.
Actualment, a les escoles i universitats, un dels problemes més evidents és el discurs dominant a l'Educació.

Coincideixo amb Hernández (2007) en que una de les narratives més poderoses en el terreny educatiu és la que tendeix a la naturalització: “Les coses son com son i no poden ser pensades d'una altra manera”.
D'aquesta manera, els alumnes s'agrupen per edats, un mestre ha de gestionar grups nombrosos, els espais de l'aula són tancats per afavorir el control, la programació es basa en alumnes hipotètics i situacions pre-fixades, la fragmentació horària és l'única manera d'organitzar el temps, la producció massiva de fitxes y manualitats se suposa que visualitza el que els alumnes aprenen…
Els discursos colonitzadors en la nostra cultura hegemònica occidental m'ajuden a repensar els meus aprenentatges com a mestra i aprenent d'investigadora i és en aquesta oportunitat de reflexió i diàleg que provoquen fractures en els discursos imperants.
L'educació no hauria de ser sinònim de fracàs escolar, valoracions quantitatives, vacances escolars de 3 mesos...

La concepció de l'educació a Catalunya no ha de ser gestionada sota la visió econòmica i d'anàlisi informàtic, més aviat, allunyades a respondre finalitats ètiques i morals de la nostra vocació.

…I així ens va.

Anònim ha dit...

Em deixa perplexa, aquest doble llenguatge de l'administració. Em nego a pensar que ens volen prendre el pèl, m'inclino a creure que es tracta d'incompetència. I els incompetents, que pleguin! Insubmissió davant de la incompetència i les males formes de l'administració. Insubmissió, pel dret dels nostres infants a una educació de qualitat.

Núria

Anònim ha dit...

Tot el que comenteu és molt correcte, però el cas de Ciutat Jardí valdria la pena saber veritablement la veritat de totes les inspeccions i si realment anaven en contra del model, o el model no s'acabava a apropar el que volia ensenyament, que realment això és el que passava. Ho dic amb la boca ben oberta, després de haver recollit molta informació. Abans d'escriure quelcom i parlar per boca de terceres persones, potser lo millor és anar a la font i informar, que el departament d'ensenyament en té molta d'informació respecte aquesta escola, i intenta fer-la tirar endavant malgrat que el que es vol vendre és la culpabilitat de 4 families.
La culpa no la vol mai ningú, però sempre és compartida, i si el departament d'ensenyament hi envia 3 inspectors, serà per alguna cosa, i si s'hi passen tot el curs 2009-2010 i aquest any hi continuen anant, deu ser per alguna cosa, potser, no? La informació és necessària abans d'escriure quelcom, i no només ens hem d'escoltar un costat. Per tant, potser no ho feien tan bé com volien fer veure, sinó, sols et cal veure aquest any que tot el que van marcar des de inspecció s'ha tingut que realitzar.

Anònim ha dit...

A darrera hi ha mes coses que una simple bata perque serà que aquest curç 2013 haguem marxat un gran nombre d alumnat es patetic que un alumne o alumna surti de primer sense llegir i apenes escriure cuan aquesta gent ens van vendre que portarien el nivell com cualsevol escola no senyors no aixo os ha marxat de les mans i es intolerable que un alumne cuan surt del nucli hagi de repetir i no per inmaduresa no perque no se li hagi ensenyat i se li hagi deixat anar al pati cuan ningu vigilava es llastimos .I encara mes cuan et diuen si no creus marxa alguns dels mateixos pares que dubten , pero ara estan al fang i ha de trepitjar ,i es mes que un nen nomes hagi anat 2 cops a matatematiqurs en un curç es normal? o 3 a lengua pero aixo que es que volem que els nostres fills siguin una colla d ineptes

Anònim ha dit...

Aquest últim text no es pot llegir de les faltes que hi han!

El profe ha dit...

Finalment ho han aconseguit, i han destruït Ciutat Jardí. Lleida viu a la prehistòria pedagògica, i costarà molt portar-la al segle XXI. He vist molt món com a mestre substitut i, tristament, en tinc més evidències de les que voldria.

El profe ha dit...

Finalment ho han aconseguit, i han destruït Ciutat Jardí. Lleida viu a la prehistòria pedagògica, i costarà molt portar-la al segle XXI. He vist molt món com a mestre substitut i, tristament, en tinc més evidències de les que voldria.

Anònim ha dit...

Que curiós... aquesta setmana he anat a una jornada de portes obertes a l'escola Ciutat Jardí, i ara en cercava opinions, per corroborar que no puc portar els meus fills allí. I em trobo un post en aqueat bloc, plè de faltes d'ortografia i catanyolismes variats, i comentaris d'un tal "el profe" que parla de "prehistòria pedagògica". Quina poca memòria: jo vaig estudiar fa 35 anys en una escola del CEPEC, i varies escoles de Lleida continuen amb un model similar, introduïnt canvis, òbviament. Així que l'escola progressista de fa 25 anys és "prehistòria pedagògica"? Com passa el temps...

Un detall: he preguntat a la directora "com han anat les pròves de competències de finalnde sisè?" la resposta ha estat "mmm... anem millorant". Potser si hagués estat un xat ella mateixa hagués fet tantes faltes com hi ha em awuest blog.