dimarts, 16 de març de 2010

La formació permanent del professorat (1)

El Pla de formació permanent del Departament d'Educació compleix 5 anys i en aquests moments se'n fa una valoració, per intentar que el proper pla reculli les mancances i millori el seu funcionament.

Com a usuari d'aquest Pla de formació voldria fer algunes reflexions.

El Pla de formació és un element clau que explicita les prioritats del Deaprtament d'Educació des d'un punt de vista de la qualitat del sistema. La Formació permanent és un element clau que lliga recerca, innovació, millora de la pràctica i dels aprenentatges a l'aula. És la inversió clau de futur que cal fer si hom vol fer una aposta per la qualitat. Per això, tant el pes específic que la formació té en el conjunt del pressupost del Departament, com la reducció dels darrers anys, ens dóna una percepció molt negativa de com el Departament d'Educació pensa el seu futur. El futur de l'escola, de la millora de l'escola, passa per aconseguir que la resposta professional als nous reptes (i als vells reptes) de l'educació s'assoleixi amb tota la qualitat possible. Si reduïm el pressupost de formació adreçat al personal que treballa a l'escola, és un simptoma de que no treballem estratègicament, sinó a curt termini. Tenim mala peça al teler d'entrada. No sé quin pressupost caldria reduir, però la inversió en formació és la millor inversió de futur. Anirem malament si aquesta qüestió no es soluciona.

En segon lloc, cal que el model de formació, el propi Pla, faci un gir compernicà de 180º, no de 36oº perquè llavors ens quedaríem on estem. Un gir, que ssuposi canviar la mirada, la perspectiva i el model de gestió del pla de formació.

En aquest sentit proposo un conjunt d'aspectes que crec que cal reformar en profunditat.

a) El lligam entre el Pla de formació i el Decret d'autonomia educativa. No hi pot haver un decret que desenvolupi l'autonomia educativa dels centres, rodejat d'altres normatives que el que fan és limitar el seu desenvolupament. Això és el que passa amb el pla de formació. Tenir autonomia vol dir decidir quina formació vull fer, en quina modalitat s'adapta més a les necessitats de la meva escola, quina durada, quins mecanismes estableixo per avaluar-ne la seva qualitat... Com es pot fer això en un context en el qual et diuen quines modalitats pots fer, quantes hores, quins formadors, quina durada, com ho has d'avaluar i, a més ,tamenacen que si la formació no té una incidència remarcable a l'aula, no podràs tornar a demanar aquesta formació. Qui fa aquestes normatives burocràtiques? Algú que sap què és una escola? Ho dubto. Només els mou una política de control administratiu i burocràtic, quantitatiu i un anàlisi obsessiu pels resultats.

La burocratització, els terminis desajustats, les exigències administratives... no ajuden a desenvolupar una formació que realment serveixi als centres. Cal revisar el catàleg de modalitats, els requisits per fer formació, les normatives específiques de control i avaluació, els terminis de solicitud. Totes aquestes qüestions quantifiquen la formació, tendeixen a treure el sentit que realment té. Si estem reivindicant l'autonomia i l'elaboració de plans de formació hauríem de ser capaços de donar autonomia per tal que cada escola pogues dissenyar aquelles activitats que més s'adequen a les seves necessitats i que, en cas de ser oportú, aquestes activitats puguessin ser reconegudes i subvencionades pel Departament d'Educació.

Els con trols administratius i burocràtics només serveixen per tranquil.litzar els buròcrates de l'administració que volen que les activitats es cenyessin a les característiques que ells defineixen, pensant que, si això passa, la qualitat i la incidència a l'aula està garantitzada. Quin poc coneixement de com es transformen les cultures i de la lentitud del canvi educatiu!